dilluns, 27 de maig del 2013

BOSTON CREAM CUPCAKES



Un dia, xafardejant imatges per Pinterest, vaig veure  una foto d’uns cupcakes farcits de crema i coberts de xocolata que vaig pensar que havien d’estar boníssims. Vaig investigar més fins a trobar la manera de fer-los i vaig trobar que en realitat és un pastís típic de Boston, però que també es presenta en versió cupcakes, com he fet jo.

[cast.] Un día, chafardeando imágenes por Pinterest, vi una foto de unos cupcakes rellenos de crema y cubiertos de chocolate que pensé que tenían que estar buenísimos. Investigué más hasta encontrar la manera de hacerlos y resulta que en realidad es un pastel típico de Boston, pero que también se presenta en versión cupcake, como los que yo he hecho.

Consisteix en un pa de pessic farcit de crema pastissera (o natilles) i cobert amb una crema de xocolata (com una ganache). De pa depassic he fet un Victoria sponge cake segons la versió de El Rincón de Bea que sempre és una aposta segura, igual que la crema de xocolata, i els he farcit amb la crema pastissera que faig per la coca de Sant Joan, feta amb la thermomix i que és molt ràpida i consistent.

[cast.] Consiste en un bizcocho relleno de crema pastelera (o natillas) y cubierto con crema de chocolate (como una ganache). De bizcocho he hecho un Victoria Sponge Cake según la versión de El rincón de Bea que siempre es una apuesta segura, igual que la crema de chocolate, y los he rellenado con la crema pastelera que hago para la coca de San Juan, hecha con thermomix y que es muy rápida y consistente.



BOSTON CREAM CUPCAKES

(12 cupcakes)

Ingredients per a la crema pastissera:

60 gr. de sucre

350 gr. de llet

30 gr. de Maizena (per espessir)

2 culleradetes de sucre de vainilla

2 ous

Ingredients pel Victoria Sponge Cake:

125 gr. de mantega a temperatura ambient

100 gr. de sucre

2 ous (jo he fet sevir L)

40 ml. de llet

150 gr. de farina amb llevat (tenia la del Mercadona)

1 culleradeta d’extracte de vainilla

Ingredients per la crema de xocolata:

100 gr. de xocolata de cobertura

60 ml. de nata per a muntar (que no estigui freda)

45 ml. de glucosa (opcional)

[cast.] Ingredientes para la crema pastelera:

60 gr. de azúcar

350 gr. de leche

30 gr. de Maizena (para espesar)

2 cucharaditas de azúcar de vainilla

2 huevos

Ingredientes para el Victoria Sponge Cake:

125 gr. de mantequilla a temperatura ambiente

100 gr. de azúcar

2 huevos (yo utilicé tamaño L)

40 ml. de leche

150 gr. de harina bizcochona (tenía la del Mercadona)

1 cucharadita de extracto de vainilla

Ingredientes para la crema de chocolate:

100 gr. de chocolate de cobertura

60 ml. de nata para montar (que no esté fría)

45 ml. de glucosa (opcional)



Preparació:

Comencem per la crema pastissera, posant tots els ingredients dins del vas de la thermomix i programem 5 minuts, 90º, velocitat 4. La deixarem refredar.

També podeu fer-la com tingueu costum, o utilitzar natilles, i, fins i tot, comprar-la feta.

[cast.] Preparación:

Empezamos por la crema pastelera, poniendo todos los ingredientes dentro del vaso de la thermomix y programamos 5 minutos, 90º, velocidad 4. La dejamos enfriar.

También podéis hacerla como tengáis por costumbre, o utilizar natillas, o, incluso, comprarla hecha.

Amb els cupcakes, comencem engegant el forn a 180º i posant una mica d’oli o esprai desemmotllant a la safata per a fer magdalenes.

Batrem la mantega i el sucre a velocitat mitja fins que la barreja s’hagi blanquejat. Anem afegint els ous, un per un, i l’extracte de vainilla.

[cast.] Con los cupcakes, empezamos encendiendo el horno a 180º y poniendo un poco de aceite o espray desmoldante en la bandeja para hacer las magdalenes.

Batimos la mantequilla y el azúcar a velocidad media hasta que la mezcla se haya emblanquecido. Vamos añadiendo los huevos, uno por uno, y el extracto de vainilla.



Incorporar la farina i batre una mica, després la llet i finalment la resta de la farina fins que tot estigui integrat.

Repartir la massa a les cavitats de la safata com fem normalment amb les magdalenes, omplint només la meitat o 1/3. Posem al forn uns 20 minuts o fins que al punxar-les amb una broqueta, aquesta surti neta.

Deixem la safata 5 minuts sobre una reixeta, i després desemmotllem les magdalenes i les deixem refredar, també sobre una reixeta.

[cast.] Incorporar la harina y batir un poco, después la leche y finalmente el resto de la harina hasta que esté todo integrado.

Repartir la masa en las cavidades de la bandeja como hacemos normalmente con las magdalenas, llenando sólo la mitad o 1/3. Introducimos en el horno unos 20 minutos o hasta que al pincharlas con una brocheta, ésta salga limpia.
 
Dejamos la bandeja 5  minutos sobre una rejilla, y después desmoldamos las magdalenas y las dejamos enfriar, también sobe una rejilla.




Per a fer la crema de xocolata desfarem la cobertura al microones. Quan la xocolata agafi temperatura ambient, li afegirem la nata i batrem amb una vareta de mà. Si optem per afegir la glucosa, que dona més elasticitat i lluentor, però no és imprescindible, ho farem en aquest moment.

Es millor esperar a fer la crema al moment de muntar el cupcake, sinó la xocolata es refredarà massa i no quedarà fluida.

[cast.] Para la crema de chocolate fundiremos la cobertura en el microondas. Cuando el chocolate coja temperatura ambiente, le añadiremos la nata y batiremos con unas varillas de mano. Si optamos por añadir la glucosa, que da más elasticidad y brillo, pero que no es imprescindible, lo haremos ahora.

Es mejor esperar a hacer la crema casi al momento de montar el cupcake, sino el chocolate se enfriará demasiado y no quedará fluido.



Muntatge del cupcake:

Obrim les magdalenes per la meitat en sentit horitzontal i les farcim amb la crema pastissera. Tapem amb l’altre meitat i pressionem lleugerament. Cobrir la magdalena amb una cullerada al gust de la crema de xocolata i deixar reposar un parell d’hores (si ho podeu resistir).

[cast.] Montaje del cupcake:

Abrimos las magdalenas por la mitad en sentido horizontal y las rellenamos con la crema pastelera. Tapamos con la otra mitad y presionamos ligeramente. Cubrimos la magdalena con una cucharada al gusto de la crema de chocolate y dejamos reposar un par de horas (si lo podéis resistir).



Espero que us agradin tant com a mi. Estan tan bons com sembla!

Espero que os gusten tanto como a mí. ¡Están tan buenos como parece!

dimarts, 21 de maig del 2013

LA PRIMERA COMUNIÓ D'EN PAU



Uf! Què en fa d’anys que vaig fer la primera comunió! Quan aquests dies pensava en el pastís d’en Pau, recordava la meva primera comunió. Només tinc un lleu record dels fets d’aquell dia, però recordo especialment tres coses relacionades amb la meva comunió.

[cast.] ¡Uf! ¡Cuántos años hace que hice la primera comunión! Cuando estos días pensaba en el pastel de Pau, recordaba mi primera comunión. Sólo tengo un ligero recuerdo de los hechos de aquel día, pero recuerdo especialmente tres cosas relacionadas con mi comunión.



Un d’aquests records és quan em vaig entossudir en un vestit curt, malgrat que sempre que jugava a disfressar-me ho feia de princesa i amb vestits llargs. Però hi havia una nena a l’escola que aleshores m’influenciava molt i que deia que la comunió s’havia de fer de curt, perquè allò no era un joc ni un ball de disfresses.

Sí, la seva mare era catequista, ho heu encertat. I sí, tenia raó, però jo només tenia 8 anys i a aquesta edat no ets conscient de la transcendència de les coses. A mi m’agradaven les princeses! Però vaig acabar amb un vestit curt.

El dia de la comunió vaig passar una mica d’enveja de les nenes que anaven amb vestits llargs, però només me’n recordava quan les veia. Res traumàtic.

[cast.] Uno de esos recuerdos es cuando me encabezoné en un vestido corto, a pesar de que siempre jugaba a disfrazarme de princesa y con vestidos largos. Pero había una niña en la escuela que entonces me influenciaba mucho y que decía que la comunión se tenía que hacer de corto, porque no era un juego ni un baile de disfraces.

Sí, su madre era catequista, lo habéis acertado. Y sí, tenía razón, pero yo sólo tenía 8 años y a esa edad no eres consciente de la trascendencia de las cosas. ¡A mí me gustaban las princesas! Pero acabé con un vestido corto.

El día de la comunión pasé un poquito de envidia de las niñas que iban con vestidos largos, pero sólo me acordaba cuando las veía. Nada traumático.



El segon record sí va ser una cosa lletja al final del dia, quan vam arribar a casa i vaig descobrir que havia perdut un boli que m’havien regalat i que em va agradar moltíssim, i amb el què havien escrit les dedicatòries al llibre “Recuerdo de mi comunión”. Recordeu aquells llibres?

[cast.] El segundo recuerdo sí que fue una cosa fea al final del día, cuando llegamos a casa y descubrí que había perdido un boli que me habían regalado y que me gustó muchísimo, y con el que habían escrito las dedicatorias en el libro “Recuerdo de mi comunión”. ¿Os acordáis de esos libros?



I el tercer record està relacionat amb la meva estimada àvia. Abans de la meva comunió ja m’havia regalat tots els regals cars típics de la comunió. Ja sabeu, la medalleta, la polsera, les arracades, etc. Quan va arribar el moment, les meves tietes no sabien què comprar-me, no tenien què comprar-me, per això la meva mare no va deixar que li comprés tantes coses a la meva germana, més petita que jo. Segons la meva àvia, ho feia “porque a lo mejor el año que viene no estoy”. I va morir amb 90 anys!

[cast.] Y el tercer recuerdo está relacionado con mi querida abuela. Antes de la comunión ya me había regalado todos los regalos caros típicos de la comunión. Ya sabéis, la medallita, la pulsera, los pendientes, etc. Cuando llegó el momento, mis tías no sabían qué comprarme, no tenían qué comprarme, por eso mi madre no le dejó que le comprara tantas cosas a mi hermana, más pequeña que yo. Según mi abuela, lo hacía “porque a lo mejor el año que viene no estoy”. ¡Y murió con 90 años!



Però dies abans de la comunió, quan ja estava al llit per dormir, van entrar la meva àvia i els meus pares a l’habitació amb una capsa molt grossa. Era el regal de comunió de la meva àvia. Els meus pares tampoc no sabien què era i con que el meu pare no té paciència per aquestes coses, va convèncer l’àvia per què m’ho donés.

Era un tocadiscs!!! I a casa no en teníem. Va ser un regal fantàstic, que segurament van gaudir més els meus pares que jo, je je.

[cast.] Pero días antes de la comunión, cuando ya estaba en la cama para dormir, entraron mi abuela y mis padres en la habitación con una caja muy grande. Era el regalo de comunión de mi abuela. Mis padres tampoco sabían lo que era y como mi padre no tiene paciencia para estas cosas, convencieron a mi abuela para que me lo diese.

¡¡¡Era un tocadiscos!!! Y en casa no teníamos. Fue un regalo fantástico, que seguramente disfrutaron más mis padres que yo, je je.



Ja fa mesos que en Pau em va dir, ell i no la seva mare, que volia que li fes jo el pastís, perquè tot el que faig li agrada. I em va fer molta il·lusió! Cal dir que el seu germà juga amb el meu fill al mateix equip de bàsquet i, és clar, en Pau menja de tots els dolços que porto com si fos un més de l’equip.

Em va demanar que fos de xocolata blanca i així va ser: pa de pessic de xocolata farcit de ganache de xocolata blanca.

[cast.] Ya hace meses que Pau me dijo, él y no su madre, que quería que le hiciera yo el pastel, porque todo lo que hago le gusta. ¡Y me hizo mucha ilusión! Hay que decir que su hermano juega con mi hijo en el mismo equipo de básquet y claro, Pau come de todos los dulces que llevo como si fuera uno más del equipo.

Me pidió que fuera de chocolate blanco y así fue: bizcocho de chocolate relleno de ganache de chocolate blanco.



Espero que en Pau, quan sigui gran, recordi una mica el meu pastís.

Espero que Pau, cuando sea mayor, recuerde un poco mi tarta.



diumenge, 12 de maig del 2013

CONTE VA! VA DE CONTES



Dissabte es va celebrar a Vilanova i la Geltrú, la meva ciutat, la 1a Fira Conte va! Va de contes, organitzada per l’Associació pel Foment de la Literatura Infantil Judit Sendra Garcia. I jo vaig col·laborar amb les meves galetes.

El sábado se celebró en Vilanova i la Geltrú, mi ciudad, la 1ª Feria Conte va! Va de contes, organizada por la Associació del Foment de la Literatura Infantil Judit SendraGarcia. Y yo colaboré con mis galletas.



Vaig conèixer la Judit fa uns quants anys, quan vàrem treballar a la mateixa escola, però com que ho fèiem en cicles diferents no vam tenir massa relació: ella estava a infantil i jo a l’ESO. Sí que la recordo com una noia molt somrient i molt carinyosa. I aviat farà un any que ens va deixar. Però la Judit tenia una família i un munt d’amics que l’estimaven molt, i gràcies a ells s’ha aconseguit fer aquesta fira.

Conocí a Judit hace unos años, cuando trabajamos en la misma escuela, pero cono lo hacíamos en ciclos diferentes no tuvimos demasiada relación: ella estaba en infantil y yo en ESO. Sí que la recuerdo como una chica muy risueña y muy cariñosa. Y pronto hará un año que nos dejó. Pero Judit tenía una familia y un montón de amigos que la querían mucho, y gracias a ellos se ha conseguido hacer esta feria.

Amb la Sílvia i la Mònica

I la fira ha tingut un èxit aclaparador! Encara que la frase sigui un tòpic és certa. S’explicava un conte cada mitja hora, hi havia tallers, exposicions, espectacles, estands d’editorials i de llibreters, ... I un obrador, que vaig compartir amb la meva amiga Mònica de MonCake&Cookies i la Sílvia, que va ajudar en el taller de decoració de galetes, un taller promogut per l’Associació però que va organitzar la Mònica.

¡Y la feria ha tenido un éxito extraordinario! Aunque la frase sea un tópico es cierta. Se explicaba un cuento cada media hora, había talleres, exposiciones, espectáculos, stands de editoriales y de libreros, … Y una obrador, que compartí con mi amiga Mónica de MonCake&Cookies y Silvia, que ayudó en el taller de decoración de galletas, un taller promovido por la Associació pero que organizó Mónica.

Les galetes de la Mònica

La meva participació a la fira va venir de la mà de la meva amiga Susana Peix, bibliotecària i escriptora de literatura infantil i juvenil. Ella ha escrit el conte “Saltironets”, dedicat a la Judit. La Susana em va demanar que fes unes galetes inspirades en el conte i després de veure les il·lustracions, de Jordi Sunyer, vaig triar quatre models.

Mi participación en la feria vino de la mano de mi amiga Susana Peix, bibliotecaria y escritora de literatura infantil y juvenil. Ella ha escrito el cuento “Saltironets”, dedicado a Judit. Susana me pidió que hiciese unas galletas inspiradas en el cuento y después de ver las ilustraciones, de Jordi Sunyer, elegí cuatro modelos.

Amb la Susana Peix

La Saltironets era una nena que somiava regalar els seus contes a la Lluna. Li agradava endinsar-se en els llibres d’aventures.

Saltironets era una niña que soñaba con regalar sus cuentos a la Luna. Le gustaba sumergirse en los libros de aventuras.



Sempre estava pendent de les lletres que queien dels llibres, per poder crear paraules noves pels seus contes.

Siempre estaba pendiente de las letras que se caían de los libros, para poder crear palabra nuevas para sus cuentos.



Tot saltant d’un núvol a l’altre, arribà a casa de la Lluna.     

Saltando de una nube a otra, llegó a la casa de la Luna.



La Saltironets volia regalar els seus contes a la Lluna i es va queda a viure amb ella per explicar-li un cada nit abans d’anar a dormir.

Saltironets quería regalar sus cuentos a la Luna y se quedó a vivir con ella para explicarle uno cada noche antes de ir a dormir.



I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest “post” s’ha acabat.

Y colorín colorado, este “post” se ha acabado.

dimecres, 8 de maig del 2013

MAGDALENES BLANQUES



No acostumo a posar receptes al bloc per dues raons. Una, perquè penso que ja hi ha molts que fan unes receptes fantàstiques i boníssimes. I dos, i la més important, perquè aleshores m’ho menjo. És que no pot ser, sóc molt llaminera, i ara precisament estic fent dieta perquè ja havia acumulat una mica (una mica bastant). Però la veritat és que volia anar introduint alguna recepta de tant en tant i he pensat començar per una que agrada molt a casa (així no m’ho he de menjar jo).

[cast.] No acostumbro a poner recetas en el blog por dos razones. Una, porque creo que ya hay muchos que tienen unas recetas fantásticas y buenísimas. Y dos, y la más importante, porque entonces me lo como. Y es que no puede ser, soy muy golosa, y ahora precisamente estoy haciendo dieta porque ya había un poco (un poco demasiado). Pero la verdad es que quería ir introduciendo alguna receta de vez en cuando y he pensado empezar por una que gusta mucho en casa (así no me lo tengo que comer yo).



El que fa que aquestes magdalenes siguin tan bones és el fet de posar els xips de xocolata blanca a la massa, que fa que sigui una magdalena molt melosa. No sé d’on la vaig treure, però ja fa anys que la faig i, amb el temps, he anat fent modificacions i me l’he fet meva. Normalment la faig amb la thermomix, però també us poso com fer-la sense.

[cast.] Lo que hace que estas magdalenas estén tan buenas es el poner los chips de chocolate blanco en la masa, que hace que sea una magdalena muy melosa. No sé de dónde saqué la receta, pero ya hace años que la hago y, con el tiempo, he hecho algunas modificaciones y me la he hecho mía. Normalmente la hago con thermomix, pero también os pongo cómo hacerla sin.




Ingredients per a 12 magdalenes:

130 gr. de sucre

2 ous

130 gr. d’oli de gira-sol

60 gr. de llet

180 gr. de farina

100 gr. de xips de xocolata blanca

pell de llimona

un pessic de sal

8 gr. de llevat tipus Royal

 

[cast.] Ingredientes para 12 magdalenas:

130 gr. de azúcar

2 huevos

130 gr. de aceite de girasol

60 gr. de leche

180 gr. de harina

100 gr. de chips de chocolate blanco

piel de un limón

un pellizco de sal

8 gr. de levadura tipo Royal



Elaboració

Engegar el forn a 180 º.

En un bol gran, muntar les clares d’ou amb un pessic de sal a punt de neu i reservar.

En un altre bol, barrejar els rovells d’ou amb el sucre i la pell de llimona ratllada. Poc a poc, i sense deixar de batre, anar afegint l’oli i la llet.

Afegir la farina amb el llevat i barrejar de nou.

Incorporar aquesta massa a les clares muntades amb molt de compte. I afegir, finalment, els xips de xocolata, també barrejant amb una espàtula i amb moviments envoltants.

[cast.] Elaboración

Encender el horno a 180 º.

En un bol grande, montar las claras de los huevos con un poco de sal y reservar.

En otro bol, mezclar las yemas con el azúcar y la piel de limón rallada. Poco a poco, y sin dejar de batir, ir añadiendo el aceite y la leche.

Añadir la harina con la levadura y mezclar de nuevo.

Incorporar esta masa a las claras montadas con mucho cuidado. Y añadir, para acabar, los chips de chocolate, también mezclando con una espátula y con movimientos envolventes.



Elaboració amb thermomix

Pesar l’oli i la llet i reservar.

Polvoritzar el sucre i la pell de llimona programant 30 segons, velocitat progressiva 5-10. Treure i reservar.

Sense rentar el vas, i amb la papallona, posar les clares dels ous amb la sal i programar 4 minuts, velocitat 3 ½. Quan estiguin muntades es reserven en un bol gran.

Continuant amb la papallona, posar els rovells dels ous i el polvoritzat de sucre i llimona. Programar 1 minut, velocitat 3 ½.

Programar velocitat 3, sense temps, i incorporar l’oli i la llet poc a poc.

Treure la papallona i afegir la farina i el llevat i barrejar 30 segons, velocitat 4.

Ara afegim aquesta massa a les clares muntades amb molta cura. I els xips.

[cast.] Elaboración con thermomix

Pesar el aceite y la leche y reservar.

Pulverizar el azúcar y la piel de limón programando 30 segundos, velocidad progresiva 5-10. Sacar y reservar.

Sin lavar el vaso, y con la mariposa puesta, poner las claras de los huevos y un poco de sal y programar 4 minutos, velocidad 3 ½. Cuando estén montadas se reservan en un bol grande.

Seguimos con la mariposa puesta y ponemos las yemas de los huevos y el pulverizado de azúcar y limón. Programar 1 minuto, velocidad 3 ½.

Programar velocidad 3, sin tiempo, e incorporar el aceite y la leche poco a poco.

Quitar la mariposa y añadir la harina y la levadura y mezclar 30 segundos, velocidad 4.

Ahora añadimos esta masa a las claras montadas con mucho cuidado. Y los chips.

 
 
Omplir les càpsules de magdalena fins a la meitat o 2/3 i introduir al forn 18 minuts, o fins que estiguin daurades i al punxar-les amb una brotxeta o similar, aquesta surti neta. Un cop fora del forn esperarem 5 minuts abans de treure-les del motllo i posar a refredar en una reixeta.

[cast.] Llenar las cápsulas de magdalena hasta la mitad o 2/3 e introducirlas en el horno 18 minutos, o hasta que estén doradas y al pinchar con una brocheta o similar, ésta salga limpia. Una vez fuera del horno esperaremos 5 minutos antes de sacarlas del molde y ponerlas a enfriar en una rejilla.



Les podeu menjar tal qual, o amb una mica de sucre per sobre, o decorar-les amb xocolata blanca desfeta, que és com li agraden al meu fill. O amb una ganache de xocolata, com si fossin cupcakes. Inclús una vegada les vaig fer minis, decorades amb xocolata blanca i un lacasito a sobre per a una festa infantil i els nens les van devorar. I els gran també.

Las podéis comer tal cual, o con un poquito de azúcar por encima, o decorarlas con chocolate blanco deshecho, que es como le gustan a mi hijo. O con una ganache de chocolate, como si fuesen cupcakes. Incluso una vez las hice minis, decoradas con chocolate blanco y un lacasito encima para una fiesta infantil y los niños las devoraron. Y los mayores también.



Espero que les proveu i que us agradin!

¡Espero que las probéis y que os gusten!


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...