EL CASTANYER I LA CASTANYERA

 

Entre mig de tant Halloween, arriba la castanyada. I al blog també tenim uns castanyers, però de galeta de mantega.

 

 

Encara recordo que a l’escola triàvem un castanyer i una castanyera que repartien castanyes a tots els nens i nenes de la classe el dia 31 a la tarda, i després anàvem al pati a jugar.

 

 

I al matí gairebé sempre fèiem una redacció que cada any tenia el mateix títol: La castanyada.

 

 

Espero que tingueu una bona castanyada, però vigileu no empatxar-vos de panellets, castanyes i moniatos.

UNA VERSIÓ DOLÇA DE HALLOWEEN

 

Ja us vaig dir que de Halloween només m’agrada la versió dolça. I aquí segueixo. Aquesta vegada amb cupcakes decorats amb crema de mantega i fondant.

 

 

En un Halloween com cal no poden faltar mai les carbasses, siguin com siguin.

 

 

I les aranyes i les teranyines.

 

 

O les bruixes, que a més a més del seu nas ple de berrugues, allò que més les caracteritza és el barret i, sobretot, l’escombra voladora.

 

 

I els fantasmes. Però després de Casper, els fantasmes no són el què eren. Segurament aquest és parent del de la pel·lícula.

 

 

Seguint amb el setè art, Tim Burton ha creat monstres que s’han afegit a la simbologia de Halloween.

 

 

I quin mal ha fet també el cinema a les mòmies, que han deixat de ser aquelles figures romàntiques de principis del segle XX per convertir-se en monstres destructors.

 

 

Com els zombis, que últimament han tornar a posar de moda algunes sèries.

 

 

El cert és que aquesta és la nit, o el dia, dels morts a moltes cultures occidentals.

EL MIC DEL GUILLEM

 

El Guillem és el fill mitjà de la Laia, i amb la Laia fa molt anys que ens coneixem. Per això sé perfectament que és una mica despistada.

 

 

Quan em va trucar per demanar-me el pastís del Guillem ho va fer amb tant poc temps que per un moment vaig pensar en dir-li que no el podria fer. Però només va ser un moment, perquè em feia molta il·lusió.

 

 

I a més a més, conscient del poc temps, la Laia em va donar carta blanca. Tinc molta sort de tenir amics que confien tant en les coses que faig.

 

 

El protagonista del pastís és el Mic del Club Super 3, un personatge amb el qual el Guillem gaudeix molt.

 

 

Només he trobat un petit problema: que volia escriure el nom del mateix estil de les lletres del Mic, però el pastís és petit (12 cm. de diàmetre) i les que he fet semblen una mica desproporcionades.

 

 

Però a la Laia li ha agradat molt i estic segura que el Guillem ha estat molt content.

NO M'AGRADA HALLOWEEN

 

Trobo que és una festa que no m’identifica gens. Potser per què no m’agraden les pel·lícules de por, ni els monstres ni coses semblants, però no li veig cap gràcia.

 

 

Només m’agrada la carbassa, però en crema, o fregida, com me la feia la meva avia quan jo era petita.

 

 

Però malgrat això he fet galetes amb motius de Halloween. Incongruència? Potser una mica, però es poden fer coses molt creatives.

 

 

Els blogs americans i anglosaxons des de primers de setembre que estan plens d’idees i propostes, i no me n’he pogut estar de pujar-me al carro. O a l’escombra.

 

Aquesta vegada he treballat amb la tècnica “wet to wet”, que consisteix en fer dibuixos amb glassa de reomplir, de poca consistència, quan la glassa de la base encara està humida.

 

He fet línies rectes i circumferències que després he tallat amb un escuradents, de manera que sembla que s’han dibuixat teranyines, espigues o flors

 

 

Aquest Halloween tan dolç sí que m’agrada.

CUPCAKES DE XOCOLATA I BAILEYS

 

Ja fa molt de temps que vaig veure aquesta recepta al blog de l’Alma i tenia moltes ganes de fer-la, però no trobava mai el moment.

 

 

Són uns cupcakes fets amb cacau pur i crema de whisky, tan a la massa com a la crema.

 

 

Tenen molt de gust a xocolata i un suau toc de Baileys.

 

 

I en vaig regalar uns quants a una amiga que està una mica “depre”.

 

 

Quina millor manera “d’ofegar les penes” que la xocolata i el Baileys junts en un cupcake?

UNA PETITA TAULA DOLÇA

 

La Rosa Mari ja havia testat moltes de les coses que faig i li agraden molt. I quan va arribar l’aniversari del seu germà va pensar en algunes d’elles.

 

 

La festa d’aniversari era tota sobre els dibuixos animats i els jocs que gaudien de petits el seu germà, que feia 40 anys, i el Xavi, que en feia 50.

 

 

Com tots els nens, el joc principal era l’esport. Com el tennis.

 

 

I per sobre de tot, el Barça.

 

 

Per recordar els dibuixos de la seva època, uns cupcakes del monstre de les galetes.

 

 

O els inoblidables personatges de Bola de Drac, les boles i les lletres xineses (que en aquest cas volen dir, precisament, Bola de Drac).

 

 

I per arrodonir-ho, uns cake pops de galetes Oreo, que són els favorits de la Rosa Mari.

 

 

Amb totes aquestes llaminadures van passar una bona estona al voltant de la taula.

 

 

Bon aniversari, Pasqual i Xavi!!!

LA LAIA HA FET UN ANYET

 

M’encanta fer coses pels bebès! M’agraden molt els infants i les coses de bebè les trobo molt dolces.

 

 

La mare i l’avia de la Laia ja fa mesos que em van avisar pel pastís del seu primer aniversari, i quan ens vam trobar per parlar-ne va ser tot molt ràpid per què tenim idees semblants.

 

 

Havia de ser un pastís en rosa i blanc i molt de bebè. Ja hi haurà temps més endavant per fer pastissos de personatges de dibuixos.

 

 

La Montse, la mare, em va dir que volia guardar un record del pastís i per això l’osset i l’1 estan junts sobre una base de color blanc, que després he rodejat de floretes.

 

 

I les flors del pis inferior són totes diferents.

 

 

Feliç aniversari, Laia!!!

CUPCAKES D'ANIVERSARI

 

Què es pot fer quan volem celebrar un aniversari d’algú que no li agraden els pastissos, sinó els croissants i les magdalenes? Doncs celebrar-ho amb uns cupcakes.

 

 

I aquesta és la pensada que va tenir l’Anna quan va arribar l’aniversari del seu marit, que no li agrada massa la pastisseria, però gaudeix amb una magdalena.

 

 

L’Anna era companya meva de feina quan vaig començar a introduir-me en el món del sugarcraft i va tastar els meus primers cupcakes de debò, quan els vaig portar als companys de feina pel meu aniversari. Per això ha pensat en mi per l’aniversari de l’Albert.

 

 

Ell és un home de gustos senzills, per això els cupcakes són de vainilla amb una crema de mantega de Nutella.

 

 

La decoració està feta amb fondant verd, el color preferit de l’Albert: la seva inicial, el seu nom i els anys.

 

 

I la capsa on anaven els cupcakes també era verda.

 

 

Per molts anys, Albert!!!