Que en són de tristes les guerres! I
quina gran sort no haver viscut cap directament! Però el meu pare m’ha explicat
moltes de les seves “aventures” de la postguerra i, encara que ell és un home
amb molt de sentit de l’humor i fa riure de la manera que ho explica, quina
tristor.
¡Qué tristes
son las guerras! ¡Y que gran suerte no haber vivido ninguna directamente! Pero
mi padre me ha contado muchas de sus “aventuras” de la postguerra y, aunque es
un hombre con mucho sentido del humor y hace reír de la manera que lo explica,
qué tristeza.
Però un cop l’enfrontament queda
lluny, entren en escena els historiadors i els analistes. I aquests sí que s’ho
passen bé! I jo en soc una: no m’agraden les dades fredes de dates concretes i
nombre de caiguts, per exemple, a mi m’agrada estudiar les causes i les
conseqüències de les coses, el perquè una cadena de fets provoca uns altres.
Això és el que m’apassiona de la història!
Pero una vez
que en enfrentamiento queda lejos, entran en escena los historiadores y los analistas.
¡Y estos sí que se lo pasan bien! Y yo soy una de ellos: no me gustan los datos
fríos de fechas concretas y número de caídos, por ejemplo, a mí me gusta
estudiar las causas y las consecuencias de las cosas, el por qué una cadena de
hechos provoca otros. ¡Esto es lo que me apasiona de la historia!
I també m’agrada saber l’origen de
les coses: per què la marató es diu precisament així, d’on ha sortit aquest nom
(de la ciutat grega de Marató, quan el soldat Filípedes va anar corrent fins a
Atenes, a uns 42 Km, per dir que havien guanyat als perses i va morir esgotat);
què signifiquen els noms dels dies de la setmana (prenen el nom de deus romans:
Lluna, Mart, Mercuri, Júpiter, Venus i Saturn; Diumenge va ser un nom que van
posar després els cristians i ve de Dominus que vol dir Senyor); per què diem
“Jesús” quan algú fa un esternut (per la superstició medieval que deia que els
esternuts eren causats pel dimoni), i tantes altres coses. Em passaria hores i
hores llegint o explicant aquest tipus de curiositats!
Y también me
gusta saber el origen de las cosas: por qué la maratón se llama precisamente
así, de dónde ha salido este nombre (de la ciudad griega de Maratón, cuando el
soldado Filípedes fue corriendo hasta Atenas, a unos 42 Km., para decir que
habían ganado a los persas y murió agotado); qué significan los nombres de los
días de la semana (toman el nombre de los dioses romanos: Luna, Marte,
Mercurio, Júpiter, Venus y Saturno; el nombre de Domingo lo pusieron después
los cristianos y viene de Dominus que quiere decir Señor); por qué decimos “Jesús”
cuando alguien estornuda (por la superstición medieval que decía que los
estornudos los causaba el demonio), y tantas otras cosas. ¡Me pasaría horas y
horas leyendo o explicando este tipo de curiosidades!
Però hi ha moltes maneres
d’apassionar-se per coses històriques, com per exemple, en Sergio, que li
agrada tot allò relacionat amb l’aviació republicana, i més concretament amb
els I16.
Pero hay muchas
maneras de apasionarse por cosas históricas, como por ejemplo, Sergio, que le
gusta todo lo relacionado con la aviación republicana, y más concretamente con
los I16.
Les Forces Aèries de la República
Espanyola van tenir una intensa
participació a la Guerra Civil Espanyola i tenien molts models d’aeronaus. Un
d’aquests models va ser el Polikarpov I-16, els Mosques. Aquest avió soviètic
tenia un disseny revolucionari perquè va ser el primer monoplà amb aquest tipus
d’ales que tenia tren d’aterratge retràctil.
Las Fuerzas
Aéreas de la República Española tuvieron una intensa participación en la Guerra
Civil Española y tenían muchos modelos de aeronaves. Uno de estos modelos fue
el Polikarpov I-16, los Moscas. Este avión soviético tenía un diseño
revolucionario porque fue el primer monoplano con este tipo de alas que tenía
tren de aterrizaje retráctil.
El bàndol republicà l’anomenava
Mosca i el nacional, Rata. El de Mosca no se sap del cert si era pel seu
aspecte o perquè al seu embalatge posava “Movska” (Moscou). El nom de Rata li
van posar els franquistes per la manera com volaven els primers pilots
soviètics (a molt poca alçada i caient de cop sobre l’objectiu) amb aquests
avions pintats de gris, que feia que semblés que “sortien de les clavegueres
com les rates”.
El bando
republicano lo llamaba Mosca y el nacional, Rata. El de Mosca no se sabe a
ciencia cierta si era por su aspecto o porque en su embalaje ponía “Movska”
(Moscú). En nombre de Rata se lo pusieron los franquistas por la manera en que
volaban los primeros pilotos soviéticos (a poca altura i cayendo de pronto
sobre el objetivo) con estos aviones pintados de gris, que parecía que “salían
de las alcantarillas como las ratas”.
Per tot això, aquest pastís, de
caramel i farcit de xocolata, està ple de “mosques” entremig dels núvols.
Per molts anys, Sergio
i Laura!!!
Por todo esto, este pastel, de caramelo y relleno de chocolate, está lleno
de “moscas” en medio de las nubes.
¡¡¡Felicidades Sergio y Laura!!!
Moltes gràcies Isabel pel teu magnífic comentari.
ResponEliminaUns avions molt significatius que, sortosament, aquest cop han sobrevolat Monsucre però que hem de guardar per sempre més i en el seu honor, a la nostra memòria col.lectiva!
Gràcies guapa!!!
EliminaMoltes gràcies!!! Ens va fer molta il.lusio, en especial a Sergio amant dels avions, i va quedar fascinat amb els avions Mosca!!!! Una abraçada
ResponEliminaGràcies a vosaltres per confiar en mi. Celebro que us agradés, estic molt contenta!
Elimina