diumenge, 17 de març de 2013

UN PASTÍS AMB "MOSQUES"



Que en són de tristes les guerres! I quina gran sort no haver viscut cap directament! Però el meu pare m’ha explicat moltes de les seves “aventures” de la postguerra i, encara que ell és un home amb molt de sentit de l’humor i fa riure de la manera que ho explica, quina tristor.

¡Qué tristes son las guerras! ¡Y que gran suerte no haber vivido ninguna directamente! Pero mi padre me ha contado muchas de sus “aventuras” de la postguerra y, aunque es un hombre con mucho sentido del humor y hace reír de la manera que lo explica, qué tristeza.



Però un cop l’enfrontament queda lluny, entren en escena els historiadors i els analistes. I aquests sí que s’ho passen bé! I jo en soc una: no m’agraden les dades fredes de dates concretes i nombre de caiguts, per exemple, a mi m’agrada estudiar les causes i les conseqüències de les coses, el perquè una cadena de fets provoca uns altres. Això és el que m’apassiona de la història!

Pero una vez que en enfrentamiento queda lejos, entran en escena los historiadores y los analistas. ¡Y estos sí que se lo pasan bien! Y yo soy una de ellos: no me gustan los datos fríos de fechas concretas y número de caídos, por ejemplo, a mí me gusta estudiar las causas y las consecuencias de las cosas, el por qué una cadena de hechos provoca otros. ¡Esto es lo que me apasiona de la historia!



I també m’agrada saber l’origen de les coses: per què la marató es diu precisament així, d’on ha sortit aquest nom (de la ciutat grega de Marató, quan el soldat Filípedes va anar corrent fins a Atenes, a uns 42 Km, per dir que havien guanyat als perses i va morir esgotat); què signifiquen els noms dels dies de la setmana (prenen el nom de deus romans: Lluna, Mart, Mercuri, Júpiter, Venus i Saturn; Diumenge va ser un nom que van posar després els cristians i ve de Dominus que vol dir Senyor); per què diem “Jesús” quan algú fa un esternut (per la superstició medieval que deia que els esternuts eren causats pel dimoni), i tantes altres coses. Em passaria hores i hores llegint o explicant aquest tipus de curiositats!

Y también me gusta saber el origen de las cosas: por qué la maratón se llama precisamente así, de dónde ha salido este nombre (de la ciudad griega de Maratón, cuando el soldado Filípedes fue corriendo hasta Atenas, a unos 42 Km., para decir que habían ganado a los persas y murió agotado); qué significan los nombres de los días de la semana (toman el nombre de los dioses romanos: Luna, Marte, Mercurio, Júpiter, Venus y Saturno; el nombre de Domingo lo pusieron después los cristianos y viene de Dominus que quiere decir Señor); por qué decimos “Jesús” cuando alguien estornuda (por la superstición medieval que decía que los estornudos los causaba el demonio), y tantas otras cosas. ¡Me pasaría horas y horas leyendo o explicando este tipo de curiosidades!



Però hi ha moltes maneres d’apassionar-se per coses històriques, com per exemple, en Sergio, que li agrada tot allò relacionat amb l’aviació republicana, i més concretament amb els I16.

Pero hay muchas maneras de apasionarse por cosas históricas, como por ejemplo, Sergio, que le gusta todo lo relacionado con la aviación republicana, y más concretamente con los I16.

 
Les Forces Aèries de la República Espanyola  van tenir una intensa participació a la Guerra Civil Espanyola i tenien molts models d’aeronaus. Un d’aquests models va ser el Polikarpov I-16, els Mosques. Aquest avió soviètic tenia un disseny revolucionari perquè va ser el primer monoplà amb aquest tipus d’ales que tenia tren d’aterratge retràctil.
Las Fuerzas Aéreas de la República Española tuvieron una intensa participación en la Guerra Civil Española y tenían muchos modelos de aeronaves. Uno de estos modelos fue el Polikarpov I-16, los Moscas. Este avión soviético tenía un diseño revolucionario porque fue el primer monoplano con este tipo de alas que tenía tren de aterrizaje retráctil.



El bàndol republicà l’anomenava Mosca i el nacional, Rata. El de Mosca no se sap del cert si era pel seu aspecte o perquè al seu embalatge posava “Movska” (Moscou). El nom de Rata li van posar els franquistes per la manera com volaven els primers pilots soviètics (a molt poca alçada i caient de cop sobre l’objectiu) amb aquests avions pintats de gris, que feia que semblés que “sortien de les clavegueres com les rates”.

El bando republicano lo llamaba Mosca y el nacional, Rata. El de Mosca no se sabe a ciencia cierta si era por su aspecto o porque en su embalaje ponía “Movska” (Moscú). En nombre de Rata se lo pusieron los franquistas por la manera en que volaban los primeros pilotos soviéticos (a poca altura i cayendo de pronto sobre el objetivo) con estos aviones pintados de gris, que parecía que “salían de las alcantarillas como las ratas”.



Per tot això, aquest pastís, de caramel i farcit de xocolata, està ple de “mosques” entremig dels núvols.

Per molts anys, Sergio i Laura!!!     

Por todo esto, este pastel, de caramelo y relleno de chocolate, está lleno de “moscas”  en medio de las nubes.

¡¡¡Felicidades Sergio y Laura!!!



4 comentaris:

  1. Moltes gràcies Isabel pel teu magnífic comentari.
    Uns avions molt significatius que, sortosament, aquest cop han sobrevolat Monsucre però que hem de guardar per sempre més i en el seu honor, a la nostra memòria col.lectiva!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies!!! Ens va fer molta il.lusio, en especial a Sergio amant dels avions, i va quedar fascinat amb els avions Mosca!!!! Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a vosaltres per confiar en mi. Celebro que us agradés, estic molt contenta!

      Elimina

Gràcies per visitar-me i comentar.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...