ANIVERSARIS DE LA FAMÍLIA

Una de les coses que més m’agrada és reunir-me amb la família, sigui per celebrar alguna cosa o no, només pel fet d’estar junts, xerrar i passar l’estona. I la majoria de les vegades que ho fem és per celebrar un aniversari.

Però els aniversaris de la meva família estan centrats en dos mesos: de l’onze de febrer al 13 de març, i del 3 al 28 de setembre. Estressant! Hi ha algun altre aniversari més, però en aquestes dates es concentren la majoria: 6 al febrer-març i 5 al setembre. Esgotador i, repeteixo, estressant!

Una de las cosas que más me gustan es reunirme con la familia, sea para celebrar algo o no, sólo por el hecho de estar juntos, charlar y pasar el rato. Y la mayoría de las veces que lo hacemos es para celebrar un cumpleaños.

Pero los cumpleaños de mi familia están centrados en dos meses: del 11 de febrero al 13 de marzo, y del 3 al 28 de septiembre. ¡Un estrés! Hay algún otro cumpleaños más, pero en estas fechas se concentran la mayoría: 6 en febrero-marzo y 5 en septiembre. ¡Agotador y, repito, un estrés!

Al mes de setembre és més fàcil perquè tots menys un som adults, i a més a més dos viuen lluny, amb la qual cosa amb una celebració ja anem servits. Però recordo el primer any, que teníem pastís tots els diumenges! Tots vam estar d’acord que això no podia ser, que havíem de centralitzar les celebracions en un sol dia.

En el mes de septiembre es más fácil porque todos menos uno somos adultos y, además, dos viven lejos, así que con una celebración ya vamos servidos. Pero recuerdo el primer año, ¡que teníamos pastel todos los domingos! Todos estuvimos de acuerdo que eso no podía ser, que teníamos que centralizar las celebraciones en un solo día.

A primers d’any no podem fer això, perquè són 4 els nens que fan anys, i tots es mereixen bufar les seves espelmes. I si cal festa amb els amics, doncs també.

A principio de año no podemos hacerlo, porque son 4 niños los que cumplen años, y todos se merecen soplar las veles. Y si se tercia una fiesta con los amigos, pues también.

Comencem amb el meu fill Alex, i podeu veure el seu pastís aquí. Després el meu nebot Magí, que aquí us vaig ensenyar la seva celebració. Segueix la Martina, que va fer 3 anys però com que viu lluny de nosaltres no vaig poder fer-li cap pastís. A continuació fa anys el meu nebot Arnau, que també aquí vaig ensenyar-vos el seu aniversari.

I la traca final són el meu pare i la meva germana, Juan i Carmen. I aquests sí que els vam celebrar el mateix dia, però per trobar un dia que ens anés bé a tots, vam trigar unes quantes setmanes en reunir-nos.

Comenzamos con mi hijo Alex, y podéis ver su pastel aquí. Después mi sobrino Magí, que aquí os enseñé su celebración. Sigue Martina, que hizo 3 añitos pero como vive lejos de nosotros no pude hacerle ningún pastel. A continuación cumple años mi sobrino Arnau, que también aquí os enseñé su cumpleaños.

Y la traca final son mi padre y mi hermana, Juan y Carmen. Y estos sí que los celebramos el mismo día, pero para encontrar uno que nos fuera bien a todos, hemos tardado unas cuantas semanas en reunirnos.

Aquest anys vaig fer un pastís per a cadascú, i així a la meva germana li podia fer un pastís amb flors. La decoració està inspirada en un tipus de flors que es fan de paper.

Este año he hecho una tarta para cada uno, y así a mi hermana podía hacerle un pastel con flores. La decoración está inspirada en un tipo de flores que se hacen con papel.

Però pel dia del seu aniversari li vaig fer un que em va demanar el meu cunyat amb la Betty Boop, perquè la meva germana s’ha aprimat molt i ara està “estupenda”. Crec que li va agradar més aquest que el de flors, segurament per què és més simpàtic i no se l’esperava.

Pero para el día de su cumpleaños le hice uno que me pidió mi cuñado con la Betty Boop, porque mi hermana se ha adelgazado mucho y ahora está estupenda. Creo que le gustó más éste que el de las flores, seguramente porque es más simpático y no se lo esperaba.

Al meu pare li vaig posar davant la caixa del pastís i li vaig dir que jo li regalava una camisa i una corbata, però li havia posat dins d’aquella caixa perquè m’anava millor. La seva cara era un poema: no sé si em prenia per boja o s’esperava una broma (ell té molt de sentit de l’humor). Però és cert que la majoria de les vegades li regalem roba i que ell va molt amb camisa i corbata.

A mi padre le puse delante la caja del pastel y le dije que yo le regalaba una camisa y una corbata, pero que le había puesto esa caja porque me iba mejor. Su cara era un poema: no sé si me tomaba por loca o se esperaba una broma (él tiene mucho sentido del humor). Pero es cierto que la mayoría de las veces le regalamos ropa y que él viste mucho con camisa y corbata.

La cara que va posar quan va veure el pastís va ser encara millor. Inclús em va dir que li agradava molt la corbata. I com que en aquest pastís no quedava bé posar el nom o els anys, només li vaig posar les seves inicials, com si les portés a la butxaca de la camisa.

La cara que puso cuando vio el pastel fue aún mejor. Incluso me dijo que le gustaba mucho la corbata. Y como en este pastel no quedaba bien poner el nombre y los años, sólo le puse sus iniciales, como si las llevara en el bolsillo de la camisa.

Família: us estimo molt!!!

Familia: ¡¡¡os quiero mucho!!!