FELIÇ ANY NOU!!!

 

Arriba el fi d’any i arriba el moment de fer balanç. Igual que demà serà cap d’any i començarem la llista de bons propòsits.

En quant al balanç, sempre és positiu. De tot s’aprèn. I aquest any he aprés moltes coses, sobre tot tenint en compte que he començat aquest bloc i m’he dedicat més que mai a fer pastissos, galetes i cupcakes.

Pel que fa als propòsits, espero fer un bloc més atractiu, que em llegeixi més gent. Tenir més seguidors al facebook (no sabeu com és de bo pel meu ego cada M’agrada que cliqueu). I millorar molt i molt en l’elaboració dels meus dolços (en això ja hi estic posada) i en el seu disseny.

Us presento ja les galetes d’aquest fi d’any. Són per a un amic invisible i per tant no se sap a qui li tocaran, si home o dona, per això he intentat que fossin adients a la festa d’aquesta nit.

I què toca aquesta nit? Doncs vestir-nos molt elegants.

 

 

Amb roba interior vermella.

 

 

Menjar-nos el raïm.

 

 

Donar la benvinguda al nou any.

 

 

Brindar amb una copeta de cava.

 

 

Potser rebre un regalet d’algun amic invisible.

 

 

I desitjar a tothom un FELIÇ ANY 2013!!!!!

ELS ANIMALS DE LA GRANJA

 

Aquest pastís me’l va demanar la mare de la Gemma per a celebrar el seu aniversari amb els companys de la llar d’infants i els seus pares.

 

 

Un dels temes que em va proposar era aquest, els animals de la granja, perquè amb dos anys ja comencen a reconèixer alguns animals i els sons que fan.

 

 

He de confessar que fent el pastís em vaig anar animant jo sola. A la família tenim una nena de tres anys, per tant tinc molt present quan fa poc li ensenyàvem una vaca o una ovella o un cavall i li preguntàvem: “Què fa la vaca?” I ella feia: “Muuuu!” . “Què fa l’ovella?” I ella feia: “Beeee!”.

 

 

Els records del meu fill ja em queden una mica més llunyans, però aquest joc d’assenyalar un animal i esperar que els nostres infants el reconeguin i facin el so corresponent és un dels més universals.

 

 

El pastís de la Gemma té una vaca, un poquet, un pollet, un mussol, una ovella i un cavall.

 

 

I a sobre, rodejant el nom, un cargol, una abella, una marieta i unes papallones. Crec que només falten les mosques de la vaca.

 

 

A l’Anna, la mare de la Gemma, li va agradar molt. Suposo que és perquè el miris des d’on el miris hi ha alguna cosa, o animal, per veure. És un pastís amb moltes perspectives.

 

 

Per molt anys, Gemma!!!

BON NADAL!!!

 

Aquestes dates són sempre especials, o bé perquè es reuneix tota la família, o bé perquè es troben a faltar aquells que ja han marxat.

 

 

I les dues coses passaran aquest Nadal a casa de la meva amiga Susanna: fa molt poc que ja no hi és el seu pare, però avui és l’aniversari de la seva neboda, que arriba a la majoria d’edat.

 

 

Com sempre, m’han demanat que els faci el pastís, i com sempre em donen carta blanca o només un petit suggeriment. Aquesta vegada m’han demanat que fos un brownie de xocolata blanca, de temàtica nadalenca i de color blanc.

 

 

La Susanna és una de les meves millors amigues i aprecio molt tota la seva família, per això m’he esforçat molt en fer un pastís ben maco, que durant una petita estona només pensin en el pastís i l’alegria de l’aniversari de la Bàrbara.

 

 

Potser pateixo una mica de prepotent, però, no és això el que volem tots per a aquells a qui estimem? Que siguin feliços?

 

 

Doncs això, feliç Nadal!!! A tothom que em segueix i que m’anima i felicita, i a tothom que em segueix tímidament i no fa cap comentari. A tothom que entra per primera vegada al bloc, o al facebook, de Monsucre  i li agrada i pensa tornar. I molt especialment a tots aquells a qui estimo i que el dia de Nadal estaran al voltant de la meva taula.

 

 

BON NADAL!!!

UN ANIVERSARI BLANC I BLAU

 

Tota, absolutament tota la família de l’Albert és de l’Espanyol. I ell també, és clar. Per això el seu pastís d’aniversari ha estat amb els colors blanc i blau.

 

 

El pastís està cobert de xocolata negra i està farcit amb una crema de mantega de vainilla tenyida de color blau, de manera que quan es fa el tall, queda també amb els colors blanc i blau. I a sobre, l’escut de l’Espanyol.

 

 

Per acompanyar el pastís, també hi havia un joc de galetes de samarretes de l’Espanyol. Com a dorsal porten el nom i els anys de l’Albert, i de la Lorena, que també celebrava el seu aniversari. Però el xicot de la Lorena és del Barça i van tenir el detall de fer-li unes samarretes culés per a ell

 

 

Tot plegar, però, una celebració molt “perica”.

 

 

Per molts anys!!!

L'ANIVERSARI D'UN "COLCHONERO"

 

Quan l’Eva em va plantejar de fer-li el pastís d’aniversari del Luís ella ho tenia claríssim, de l’Atlético de Madrid. Però a ell no li agraden els pastissos i així, la veritat, és una mica desconsiderat fer-li un i més pel seu aniversari. Per això ella dubtava si fer unes galetes en comptes de pastís, però quan parlem de celebrar un aniversari sempre tenim present un pastís, i amb espelmes, sobretot si tenim nens a casa. O no?

 

 

Em va plantejar el dubte entre pastís i galetes i li vaig proposar fer un pastís AMB galetes, un pastís amb una decoració feta amb galetes, i d’aquesta manera tots podien menjar alguna part del pastís d’aniversari.

 

 

Als pastissos d’aniversari sempre acostumo a posar el nom i els anys de la persona que celebra, i aquest cop ho he fet al dorsal de la samarreta del jugador fet amb galeta que està clavat a sobre del pastís.

 

 

Les galetes són de mantega amb aroma a vainilla i estan decorades amb glassa. Les estrelles de l’escut són de fondant i el dibuix de l’arbre i de l’os estan fets amb retolador comestible.

 

 

Per molts anys, Luís!!!

PASTISSOS DE NADAL

 

Ja us vaig explicar que anava a la Fira de Santa Llúcia de Canyelles a principis de desembre. Doncs bé, vaig voler fer uns pastissos de mostra i vaig triar temes nadalencs, igual que tot el que tenia a la parada de la Fira.

El meu preferit és el del ninot de neu. M’agraden molt els pastissos blancs i aquest ho és una mica, només té de color la bufanda del ninot, els botons, els ulls i el nas.

La decoració la completaven uns flocs de neu fets amb un tallador amb expulsor i després pintats amb colorant en pols blanc nacrat.

 

 

Una tartà molt tradicional, o millor dit, amb moltes versions, és la de l’arbre de Nadal. Fet amb petits talls amb unes tisores corbades i decorat amb boletes de colors. I al costat de l’arbre uns regalets.

 

 

M’agraden molt els llaços en un pastís, crec que són una decoració molt vistosa. I sobretot si és vermell sobre una base blanca, com aquest que he fet. A tot el voltant he posat fulles de grèvol amb les seves boletes vermelles.

 

 

I no podia deixar enrere una de les tradicions més entranyables: el Tió. I, evidentment, rodejat de regals per dalt i per baix perquè jo alimento molt bé el meu Tió.

 

 

Finalment, també vaig portar a la Fira un pastís que el meu home tenia moltes ganes que fes: del Barça. Vaig fer l’escut a sobre i vaig posar petits estels pel voltant, i unes fulles de grèvol per donar un toc nadalenc.

 

 

Ja veieu que són pastissos adients a les dates que venen i que poden ser una bona opció per aquells que no els agraden massa els torrons.

Bon profit!

40 ANYS DE CASATS

 

Diuen les males llengües que ara les parelles no aguanten tan com abans.

 

 

Sí que és cert que cada vegada hi ha més divorcis i menys casaments, però també és cert que hi ha parelles que porten molt de temps junts i que estan bé.

 

 

Com el Miguel i la Loli. 40 anys!!!

 

 

La meva amiga Fanny volia tenir un detall dolç amb els seus pares per l’aniversari de casament, el 8 de desembre.

 

 

Va demanar-me que li fes un joc de galetes i em va donar algunes idees de com les volia.

 

 

I aquí estan. Un 40 ben gros, les aliances, el pastís de noces, cors i flors. Un clàssic, però renovat amb uns colors alegres i divertits.

 

 

Com els detalls de les galetes eren en groc, la caixa que vaig fer també va ser groga.

 

 

Moltes felicitats, Miguel i Loli!!!

BOLES DE NADAL

 

Per Nadal tots comprem boles per penjar a l’arbre, però les boles que us proposo avui són més divertides i, sobretot, es poden menjar.

 

 

És difícil donar nom a aquests dolços. En anglès es diuen “cake pops” o cake balls” i són precisament això, boles de pastís, de vegades amb un pal com si fossin un Chupa-chups, de vegades sense res.

 

 

Són una bona manera de donar sortida a aquell pa de pessic que se’ns ha quedat dur i ningú es menja, però la proposta que us faig avui és amb galetes Oreo.

 

 

Com es fan? Doncs agafem les galetes Oreo i les triturem de manera que quedin com la farina de galeta. Aleshores afegim una mica de formatge d’untar, tipus Philadelphia. Si fem un paquet de galetes de 150 gr., haurem d’afegir aproximadament uns 50 o 60 gr. de formatge, i sortiran unes 6-7 boles.

 

 

Ho barregem molt bé i fem boles d’uns 30 gr. i les deixem una estona a la nevera que s’endureixin. Mentre, anem desfent la xocolata. En aquest cas, jo ho he fet amb xocolata blanca perquè és la preferida del meu fill i aquests cake pops li encanten. He sucat el pal una mica en la xocolata i l’he clavat a la bola. I una altra vegada a la nevera. Així aconseguim que el pal estigui més subjecte a la nostra bola.

 

 

Al cap de poca estona, traiem les boles i les anem sucant a la xocolata fins que quedin cobertes del tot. I abans que la xocolata s’endurís, li he enganxat aquestes fulles per donar-li un caire nadalenc.

 

 

Estic segura que us agradaran i que les fareu, perquè són molt fàcils, estan molt bones i impressionareu els vostres convidats.