dilluns, 8 d’abril del 2013

GOOD MORNING, LONDON

 
Heu estat a Londres? Jo hi vaig anar fa 14 anys. Recordo perfectament la data perquè el meu fill tenia només quatre mesos, i no el vaig poder portar perquè era un viatge amb l’empresa on treballava el meu home. M’ho vaig passar bé, però encara estava gorda, no vaig poder veure el que jo volia i vaig trobar a faltar el meu nen.
¿Habéis estado en Londres? Yo fui hace 14 años. Recuerdo perfectamente la fecha porque mi hijo sólo tenía cuatro meses, y no lo pude llevar porque era un viaje con la empresa en la que trabajaba mi marido. Me lo pasé bien, pero todavía estaba gorda, no pude ver lo que yo quería y eche mucho de menos a mi niño.
 


Ja va ser accidentat el viatge d’anada: no vam poder aterrar a Heathrow perquè va haver una errada informàtica i els hi va caure tot el sistema. Imagineu el caos en un dels aeroports del món amb més trànsit!

Ya fue accidentado el viaje de ida: no pudimos aterrizar en Heathrow porque  hubo un fallo informático y se les cayó el sistema. ¡Imaginaros el caos en uno de los aeropuertos del mundo con más tráfico!



Ens van desviar a l’aeroport de Gatwick, però allà no ens deixaven baixar de l’avió. I ens van tenir sense aire condicionat en un avió ple a vessar al mes de juny! Finalment ens van portar a la terminal per esperar un autocar que ens portés fins els nostre hotel a Londres, on vam arribar quatre hores més tard del previst.

Nos desviaron al aeropuerto de Gatwick, pero allí no nos dejaron bajar del avión. ¡Y nos tuvieron sin aire acondicionado en un avión lleno hasta los topes en el mes de junio! Al fin nos llevaron a la terminal para esperar un autocar que nos llevara a nuestro hotel en Londres, donde llegamos cuatro horas más tarde de lo previsto.



La resta del cap de setmana no vam parar de veure coses, però era un viatge organitzat. I què vol dir això? Que el meu home i jo haguéssim volgut anar al British Museum, i ... ens ho vam perdre!!! Ell és un apassionat de la pintura i jo de la història antiga, però a l’anar tots en colla, l’única tarda que teníem lliure va decidir la majoria. Vam visitar la Torre de Londres i les joies de la corona que, sí, són espectaculars, però jo volia veure Tutankamon!!!

El resto del fin de semana no paramos de ver cosas, pero era un viaje organizado. ¿Y eso qué quiere decir? Que mi marido y yo hubiésemos querido ir al British Museum, y… ¡¡¡nos lo perdimos!!! Él es un apasionado de la pintura y yo de la historia antigua, pero como íbamos en grupo, la única tarde que teníamos libre decidió la mayoría. Fuimos a visitar la Torre de Londres y las joyas de la corona que, sí, son espectaculares, ¡¡¡pero yo quería ver a Tutankamon!!!



En Pau va tenir un viatge a Londres més divertit que el meu (però torno a repetir que m’ho vaig passar bé) perquè va anar amb la seva família i una colla d’amics. Va tornar captivat! Per això, quan va demanar que el seu pastís d’aniversari l’havia de fer jo, els seus pares van tenir claríssima la idea: Londres.

Pau tuvo un viaje a Londres más divertido que el mío (pero vuelvo a repetir que me lo pasé bien) porque fue con su familia y un grupo de amigos. ¡¡¡Volvió cautivado!!! Por eso, cuando pidió que su pastel de cumpleaños lo tenía que hacer yo, sus padres tuvieron clarísima la idea: Londres.



El disseny del pastís és idea dels seus pares. I com sempre, amb galetes, perquè hi ha algú a la família que no li agraden massa els pastissos, però li encanten les galetes. I per dintre, un madeira sponge cake de vainilla farcit de swiss meringue buttercream de kit kat. Hi ha per tots els gustos!

El diseño del pastel es idea de sus padres. Y como siempre, con galletas, porque hay alguien de la familia a quien no le gustan mucho los pasteles, pero le encantan las galletas. Y por dentro, un madeira sponge cake de vainilla relleno de swiss meringue buttercream de kit kat. ¡Hay para todos los gustos!



Per molts anys, Pau!!!


2 comentaris:

  1. Isa,

    Estava boníiiiiiiisim, com tot el que fas.
    Tenia raó la Carme, la massa del pastí és molt millor i, a més a més, amb poquet en tens prou.

    Vas triomfar, com no podia ser menys.
    Li va encantar, encara que ell mateix va demanar que li fessis tu no tenia ni idea el tema que tractaria.

    Moltes gràcies i mooooolts petons,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies Eva!!! Celebro que us agradés i que en Pau estigués content amb el seu pastís.
      Petons

      Elimina

Gràcies per visitar-me i comentar.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...