GALETES DE FESTA MAJOR

El 5 d’agost, Mare de Deu de les Neus, és la Festa major de la meva ciutat. Per això he fet unes galetes sobre la festa i les cercaviles d’aquests dies.

Una de les tradicions més recent, però que comença primer, és l’apadrinament d’alfàbregues.

La primera cercavila de la Festa major és l’anomenada “de la vigília”, ja que es fa el dia abans de la Festa, el 4 d’agost. I sempre obren les cercaviles del poble els diables.

Però no ens descuidem del Ball de Diables Petits, els nens.

Seguint amb el foc, arriben els dracs.

I continuant amb el bestiari, els segueix la Mulassa.

Abans de començar amb els balls, fan presència els gegants. Aquesta vegada, però, no mirarem amunt, sinó a baix.

De balls n’hi ha molts, però fàcils de representar en una galeta, no tants. Alguns són el Ball de Pastorets, el de Bastons i el Ball de Cintes.

Tancant la cercavila, i abans de la Banda, trobem els Bordegassos, la colla castellera de la ciutat, que té una important presència en tota la Festa major.

Si a més a més de les cercaviles tenim en compte els castells de focs, la nit de la vigília i el dia 5 després de la sortida d’ofici, veureu que és una Festa molt mediterrània: amb molt de foc, molts coets i moltes espurnes.

I fins aquí les cercaviles de la Festa Major, vistes per un forat i representades en unes galetes.

BONA FESTA MAJOR!!!



DUES LLICENCIADES MÉS

La Meritxell i la Judith han acabat la carrera i ja són llicenciades. I els seus pares, orgullosos evidentment, els han volgut fer un petit obsequi: unes cupcakes amb motius de graduació.

Són cupcakes de vainilla amb una crema de mantega de xocolata negra. La decoració és la mateixa que he fet en anteriors ocasions, però aquesta vegada el color que han triat és el bordeus.

He fet dos conjunts, un per a cada germana, amb l’única diferència del nom, és clar.

I per acabar els he fet una capseta per a cada conjunt, amb un llacet i la tarja de Monsucre.

Espero que els agradi molt, especialment per la il·lusió amb què m’ho han encarregat els seus pares. Enhorabona, noies!!

LA SUSANNA I L'ARANTXA HAN FET ANYS

La Susanna em va demanar que li fes el pastís per a ella i la xicota del seu nebot, que han fet  anys amb tres dies de diferència, i que ho celebrarien juntes amb la família. Com sempre, m’ha deixat carta blanca pel disseny, només em va demanar que fos blanc i femení.

De vegades em passa, que tinc un disseny al cap i quan el faig em queda molt més maco que quan l’he dibuixat en un full. Però aquí va ser el contrari, per això al final vaig afegir alguns detalls que van millorar molt el disseny i fan fer que el pastís fos “de nenes”.

Les flors del pastís les he fet només amb una rodona de fondant a la qual li he arrissat una mica la vora. El centre de la flor està pintat amb una mica de purpurina comestible i rodejat de boletes platejades, evidentment comestibles.

Rodejant el pastís hi ha un seguit de llacets que tenen unes cintes que arriben fins baix.

Finalment el pastís els va agradar molt. La veritat és que són una família molt agraïda i incondicionals dels meus pastissos. Moltes gràcies! I per molts anys!

L'HORA DEL TE

La Cristina és una de les persones que més m’ha animat a fer coses de sugarcraft, potser perquè ella és una persona molt creativa, i tenia ganes de fer-li alguna cosa.

I l’excusa ha estat que s’acosta el seu sant.

També ha estat fàcil el regal, perquè li agraden molt el té i totes les llaminadures que preparo. De fet, sempre que venen a casa em fa de conillet d’índies, perquè sempre li faig tastar experiments, dolços o salats.

O sigui que vaig comprar els talladors i m’hi vaig posar. Galetes de mantega decorades amb glassa, tenyida de marró i de turquesa, a més a més de la blanca.

I qui diu un té, diu una xocolata, o un cafè amb llet,... el cas és fer un berenar amb coses bones i bona companyia.



FLORETES A LA CERDANYA

Un dels paisatges més macos del nostre país és la Cerdanya a l’estiu. Bé, i a l’hivern. I tot el Pirineu. I... millor deixem-ho i seguim amb el pastís.

Parlava de la Cerdanya perquè aquest pastís se l’han menjat allà el passat cap de setmana, en una trobada d’ex-alumnes que hi han anat a passar uns dies.

La Bea, la Mònica i la Gemma són molt bones amigues encara i totes celebren els seu aniversari en poc temps. Com que aquesta trobada cau en mig dels aniversaris, era una excusa perfecta per celebrar el de les tres.

La Mònica és una companya de l’última feina on vaig treballar. És una noia molt alegre, molt activa i molt treballadora. Vàrem arribar a tenir una molt bona relació i sempre li han agradat els meus dolços.

Aquesta vegada el pastís també va ser un genovès farcit de crema de mantega amb xocolata, però perquè em va avisar amb el temps tan just que no vaig tenir massa temps de reacció.

Un pastís per a tres noies i amb destí la Cerdanya era evident que havia de tenir flors. I no podia evitar recordar un cap de setmana que vaig passar a Llívia amb dues amigues, ja fa uns quants anys. Prats verds amb floretes de tant en tant.

Gemma, Bea i Mònica: per molts anys, noies!!!

CAPSETES DE GALETES

La meva mare i la meva germana es diuen igual, Carmen, i pel seu sant els volia fer alguna cosa especial.

Les capses fetes amb galetes no són una cosa molt habitual i no estan gens vistes, però jo tenia ganes de fer-ne una. Bé, de fet han estat dues, una per la meva mare i una per la meva germana.

Ha estat un projecte difícil, començant per les mides de les peces que fossin proporcionals, i acabant per les tècniques de decoració que utilitzava per primera vegada. Tot un repte, però elles s’ho mereixen.

La capsa està tota decorada amb glassa, blanca i rosa. Només he afegit unes petites flors de fondant blanc perquè les cantonades quedessin més acabades.

Les parets i la tapa estan decorades amb una tècnica anomenada “brush embroidery”, una cosa així com “brodat al pinzell”. I el centre de la tapa amb una decoració que imita el brodat en punt de creu. La meva mare és modista de tota la vida i s’entusiasma amb qualsevol cosa relacionada amb el fil i l’agulla, ja siguin puntes de coixí, patchwork, o un brodat a màquina.

Per ser les primeres capses no han quedat malament, encara que jo hi veig molts defectes. Però elles, que m’estimen, segur que els passen per alt. A més a més, al final la capsa desapareixerà perquè se la menjaran.

L'EIDER ÉS AMIGA DE POCOYO

L’Eider ha fet dos anyets i la seva mare em va demanar que li fes un pastís de Pocoyo.

El pastís és de tres capes, farcit de xocolata blanca i de xocolata negra, tot cobert i decorat amb fondant. Inclús els globus, el 2 i en Pocoyo ho són.

Al voltant del pastís estan els millors amics d’en Pocoyo: Pato, Pajaroto,...

..., Elly i la gosseta Loula.

Fins i tot el nom de l’Eider està fet amb les grafies de Pocoyo.

A l’Eider li agraden tant aquests dibuixos que segur que gaudirà molt del seu pastís de Pocoyo. Per molts anys, Eider!!!

FELICITATS PER APROVAR!!!

La meva germana ha acabat la carrera!!! Bé, de fet és la segona, però aquesta li ha costat molt i molt i molt més.

I no és que aquesta carrera sigui molt més difícil que la primera, sinó perquè aleshores estava soltera i vivint a casa dels pares i ara està casada, té dos nens, treballa 35 hores setmanals  i ha hagut de fer els cursos sencers per poder acabar la carrera aquest any (el curs vinent la modifiquen i hauria trigat el doble). Ara ja s’entén per què ha costat tant, veritat?

De fet, durant aquest temps, la Carme no ha existit gairebé per ningú. I ara podrem tornar a gaudir d’ella.

Els cupcakes els he fet, ho he de confessar, més pensant en els meus nebots que en ella, perquè sé que la Carme no té problema amb el dolç. Són de vainilla i a la crema de mantega li he afegit xocolata amb llet desfeta.

Però amb el colorant m’he decebut una mica. Fa poc vaig comprar el color turquesa de Wilton especialment per aquesta ocasió i el resultat final semblava més aviat un blau cel.

Potser és que he posat poc colorant, però jo volia una tonalitat semblant al color de Tifany’s, com si els meus pastissets fossin petites joies (digue’m modesta).

El millor de tot és que, per casualitat, li he regalat un parell d’hores després que li diguessin les notes. Enhorabona!!!!