Un dels
paisatges més macos del nostre país és la Cerdanya a l’estiu. Bé, i a l’hivern.
I tot el Pirineu. I... millor deixem-ho i seguim amb el pastís.
Parlava de
la Cerdanya perquè aquest pastís se l’han menjat allà el passat cap de setmana,
en una trobada d’ex-alumnes que hi han anat a passar uns dies.
La Bea, la
Mònica i la Gemma són molt bones amigues encara i totes celebren els seu
aniversari en poc temps. Com que aquesta trobada cau en mig dels aniversaris,
era una excusa perfecta per celebrar el de les tres.
La Mònica
és una companya de l’última feina on vaig treballar. És una noia molt alegre,
molt activa i molt treballadora. Vàrem arribar a tenir una molt bona relació i
sempre li han agradat els meus dolços.
Aquesta
vegada el pastís també va ser un genovès farcit de crema de mantega amb
xocolata, però perquè em va avisar amb el temps tan just que no vaig tenir massa
temps de reacció.
Un pastís
per a tres noies i amb destí la Cerdanya era evident que havia de tenir flors.
I no podia evitar recordar un cap de setmana que vaig passar a Llívia amb dues
amigues, ja fa uns quants anys. Prats verds amb floretes de tant en tant.
Gemma, Bea
i Mònica: per molts anys, noies!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per visitar-me i comentar.