UN PASSEIG EN BICICLETA

 

Segurament que per a dissenyar aquest pastís ha estat la vegada que més coses he consultat a família i amics, sobre tot perquè l’esport de la bicicleta no és dels que més conec.

Primer vaig buscar dibuixos de bicicletes i resulta que hi ha milers: de carreres, de passeig, de muntanya, de nens, de dibuixos animats, ... Milers!

 

 

Després quan volia dissenyar el dorsal, no sabia si els ciclistes portaven un com els d’atletisme o podia ser diferent. I el que em van fer arribar tenia massa dades escrites per poder-les posar en un pastís de la mida d’aquest.

 

 

I, finalment, un adolescent de 13 anys, com el noi del pastís, quan va veure l’esquema del que volia fer em va comentar que si posava tantes floretes semblava un pastís “de nena”.

 

 

Amb tota aquesta informació vaig començar a treballar. Primer una bicicleta de fondant amb els radis pintats amb retolador comestible, repenjada a la vora del camí.

 

 

Com que és a finals d’agost quan l’Enric fa els anys, llueix el sol, i pel camí on passeja, amb moltes pedres, també té algunes floretes. Inclús m’he permès la llicència de posar-hi un parell de bolets.

 

 

Seguint amb les llicències, malgrat que el camí és pedregós podem veure un indicador ben digne que ens assenyala la direcció de Tortosa, on viu l’Enric.

 

 

I a sobre del pastís, el dorsal. Amb el nom i els anys que feia l’Enric.

 

 

Per molts anys, Enric!!!

CUPCAKES DE LLIMONA O DE LEMON CURD

 

Una de les fruites que més m’agrada és la llimona, en qualsevol cosa: suc, refresc, gelat, caramels, pastissos,... I com que m’agrada tant, vaig provar a fer uns cupcakes de llimona.

 

 

En primer lloc vaig fer la recepta de cupcakes que sempre faig, però en comptes de posar-hi l’essència de vainilla, hi vaig afegir ratlladura de pell de llimona.

 

 

Per a la resta d’aquests cupcakes vaig fer servir el lemon curd, que és una crema anglesa a base d’ous, mantega, sucre  i suc de llimona. Per què us feu una idea, seria una cosa semblant a la crema catalana però amb un fort gust a llimona.

 

 

Primer vaig buidar una mica els cupcakes, els vaig farcir amb una culleradeta de lemon curd i ho vaig tornar a tapar.

 

 

Després vaig fer la crema de mantega de la cobertura de la manera normal, però quan ja la tenia feta vaig afegir també unes bones cullerades de lemon curd a la barreja i vaig decorar els cupcakes amb una mànega pastissera.

 

 

Per acabar la decoració vaig imprimir uns dibuixos de llimones, els vaig retallar i els vaig enganxar a un escuradents que després vaig clavar al cupcake.

 

 

El millor de tot va ser menjar-se’ls, amb un gust tant suau de llimona... Voldria repetir-los un altre dia, però estan tan bons que no sé si em convé.

GALETES D'ANGRY BIRDS

El 19 d’agost va ser el sant del meu nebot Magí i li vaig fer unes galetes sobre el joc dels Angry Birds.

Li encanten aquests ocellots i coneix tots els personatges i tots els jocs, cosa que no li passa a la seva tieta, o sigui, jo. Vaig haver de buscar-ho i jugar una mica per veure què li podia fer. I vaig descobrir que el joc consistia en enderrocar unes construccions amb un tirador i uns ocellots malhumorats.

Vaig començar per la portada del joc, però en comptes del nom del joc, en aquest cas vaig posar el nom del Magí. Per què les lletres fóssim més semblants vaig fer uns petits talls, de manera que semblava que estiguessin desfilades.

I vaig passar a fer els personatges. Primer els angry birds, de diferents colors i diferent mida de bec.

Però com que els nens són així, i més encara el meu nebot, em va especificar que havia d’haver fet tres de color blau, perquè al joc, quan cliques a la pantalla, en surten tres.

Després els divertits porquets verds.

Que també va fer el comentari de què faltava el porquet del casc. Aquí ja vaig dubtar si volia corregir-me un error o senzillament volia tenir més galetes.

El cas és que li van agradar molt i la seva mare el va haver de frenar perquè no les mengés totes de cop.

UN PASTÍS EN DEGRADAT

El degradat està de moda en el món del sugarcraft i he aprofitat per a utilitzar aquesta tècnica en un pastís per a la família, cobrint un pa de pessic amb crema de mantega tenyida de color groc.

Amb la calor de l’estiu és difícil fer un pastís cobert de crema de mantega  perquè es desfà molt fàcilment, però si el fas per a casa teva, només cal treure’l de la nevera cinc minuts abans de menjar-lo. L’única pega és que el pa de pessic no estarà tant esponjós.

Aquesta tècnica imitant pètals és més senzilla del que sembla i el resultat és espectacular. Només cal fer-ho amb cura i paciència, cosa que no vaig complir gaire bé, perquè amb la calor que feia temia que la crema es convertís en un batut i vaig anar una mica ràpida.

El colorant que vaig utilitzar és el Melon de Sugarflair, però només per a les dues línies de groc. La línia més blanca, la superior, és la crema de mantega al natural, perquè vaig pensar que la tonalitat que tenia sense colorant ja quedava bé.

El pastís va ser un èxit. Especialment pels petits de la família. La nena es va menjar la rosa de fondant de la part superior com si fos una llaminadura, i el petit de dos anys va demanar més pastís quan es va acabar ell el tros que li va tocar al seu pare.

De tota manera no sé què em va fer més il·lusió, si que els agradés el pastís o que estiguéssim tots junts per menjar-lo.

CUPCAKES PER A LA LAIA

La Sílvia i la Laia són amigues des de petites i, malgrat que les separen gairebé 500 kilòmetres, encara conserven l’amistat gràcies sobretot a internet. Però aquestes vacances s’han trobat i la Sílvia volia tenir un detall amb la Laia, per això va pensar en uns cupcakes decorats.

La Laia té dos fills i un altre en camí: el Martí, de 6 anys, el Guillem, que en té 2, i tots esperen al Bernat a mitjans de setembre. Per això els cupcakes porten el nom dels tres nens.

I els altres cupcakes porten joguines relacionades amb l’edat de cada nen. La del gran té el Rayo McQueen, una pel·lícula que de ben segur que ja ha vist unes quantes vegades.

La del Guillem té una pilota de fondant pintada amb retolador comestible.

I el cupcake del Bernat té un petit osset de fondant, no de peluix.

El millor de tot és que a la Laia li ha fet molta il·lusió aquest regal.

UN PASTÍS PER A QUATRE

Quan part de la família viu en una altra ciutat, s’ha d’aprofitar el dia que es poden reunir tots per a fer les celebracions. I això és el que ha passat amb aquest pastís, que era per a celebrar quatre sants: M. Àngela, Susanna, Anna i Rubèn.

És un pastís per a gent amb edats molt diverses, ja que són l’àvia, la filla, la jova i el net. Per això els colors eren importants, de manera que totes les generacions s’hi trobessin reflectides.

Per fer-lo més personal, algunes de les rodones tenen imprès algun dels noms dels homenatjats.

A sobre de tot hi ha una gran llaçada que converteix el pastís en un gran obsequi i el fa molt més vistós. És un dels detalls del pastís que més ha agradat a la família.

Per molts anys a tots!!

EL VIVE EN LA PIÑA DEBAJO DEL MAR...

La Martina i el Cris han vingut a passar dues setmanes de vacances a casa amb els seus pares i, com sempre que venen, els he fet uns dolços. Aquesta vegada han estat galetes de Bob Esponja.

La Martina té tres anys i mig i en Cris gairebé dos anys. Són dos nens molt alegres, feliços i estimats. I tots dos coneixen i estimen Bob Esponja i tots els seus amics.

Malgrat ser tan petits, sempre estan disposats a compartir les seves coses, i especialment el menjar. Per això van compartir les galetes amb la seva cosineta Sira.

Les galetes són les de mantega que faig sempre i la decoració ha estat amb fondant, utilitzant els retoladors comestibles per a fer alguns detalls.

D’aquí a pocs dies ja han de marxat a casa seva i els trobarem molt a faltar, ens han donat molta alegria aquestes dues setmanes.

Un petó molt gros per la Martina i el Cris.

UN RAM DE FLORS

“Vull que em facis un pastís amb flors, que sigui romàntic”. Doncs crec que ho he aconseguit, no?

L’Anna volia un pastís pel dinar de celebració del seu sant amb la família i només em va dir que fos amb flors, que fos un pastís romàntic que és com li agraden. I ràpidament vaig recordar el meu preferit.

Hi ha moltes versions d’aquest pastís a internet, però la que més m’agrada és amb les flors ben atapeïdes com aquestes, com un veritable ram de flors.

A l’endemà de la festa em va trucar i em va felicitar. Diu que van estar cinc minuts a taula mirant el pastís, sense decidir-se a tallar-lo de tan que els agradava.

Però també els va agradar molt quan el van menjar. El pastís per dintre era el favorit de l’Anna, un genovès farcit de crema de mantega de xocolata negra i banyat amb un almívar fet amb crema de whisky.

El pastís està decorat amb flors fetes amb fondant en diferents tons de rosa i blanc. I les branques i les fulles també són de fondant en diversos tons de verd.

La cinta que lliga el ram és l’única cosa no comestible d’aquest pastís.