Segurament
que per a dissenyar aquest pastís ha estat la vegada que més coses he consultat
a família i amics, sobre tot perquè l’esport de la bicicleta no és dels que més
conec.
Primer vaig
buscar dibuixos de bicicletes i resulta que hi ha milers: de carreres, de
passeig, de muntanya, de nens, de dibuixos animats, ... Milers!
Després
quan volia dissenyar el dorsal, no sabia si els ciclistes portaven un com els d’atletisme
o podia ser diferent. I el que em van fer arribar tenia massa dades escrites per
poder-les posar en un pastís de la mida d’aquest.
I, finalment,
un adolescent de 13 anys, com el noi del pastís, quan va veure l’esquema del
que volia fer em va comentar que si posava tantes floretes semblava un pastís “de
nena”.
Amb tota
aquesta informació vaig començar a treballar. Primer una bicicleta de fondant
amb els radis pintats amb retolador comestible, repenjada a la vora del camí.
Com que és a
finals d’agost quan l’Enric fa els anys, llueix el sol, i pel camí on passeja,
amb moltes pedres, també té algunes floretes. Inclús m’he permès la llicència
de posar-hi un parell de bolets.
Seguint amb
les llicències, malgrat que el camí és pedregós podem veure un indicador ben
digne que ens assenyala la direcció de Tortosa, on viu l’Enric.
I a sobre
del pastís, el dorsal. Amb el nom i els anys que feia l’Enric.
Per molts
anys, Enric!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per visitar-me i comentar.