MONES DE PASQUA 2013

Ja heu vist que he trigat una mica en publicar des de l’última entrada, però és que he estat molt liada. Bé, no és que hagi trigat un mes, però si més dies dels que deixo passar habitualment. I és això que us dic, que he tingut molta feina amb les mones de pasqua i no tenia temps per res més. El “retorn” és per ensenyar-vos què he fet aquest any.

Totes són completament diferents, malgrat que per dintre no tenen gaire varietat. Jo ja ho intento, però quan és pels infants, la xocolata és un valor segur, i probablement l’encertaràs. Totes són de brownie (de xocolata blanca o de xocolata negra) o genovès, i els farcits són de xocolata i un parell de buttercream de taronja i una de maduixa.

 [cast.] Ya habéis visto que he tardado un poco en publicar desde la última entrada, pero es que he estado muy liada. Bueno, no es que haya tardado un mes, pero sí más días de los que dejo pasar habitualmente. Y es eso que os digo, que he tenido mucho trabajo con las monas de Pascua y no tenía tiempo para nada más. El “retorno” es para enseñaros lo que he hecho este año.

Todas son completamente diferentes, aunque por dentro no tienen gran variedad. Yo ya lo intento, pero cuando es para niños, el chocolate es un valor seguro, y probablemente acertarás. Todas son de brownie (de chocolate blanco o negro) o genovés, y los rellenos son de chocolate y un par de buttercream de naranja y una de fresa.

La primera que vaig acabar va ser la dels castellers. Representa un pilar de quatre de la Colla Jove de Castellers de Sitges. Per aquells que no hi enteneu, és un castell de quatre pisos d’alçada i un casteller per pis, com podeu veure a la foto.

[cast.] La primera que terminé fue la de los “castellers”. Representa un pilar de cuatro de la Colla Jove de Castellers de Sitges. Para aquellos que no entiendan, es un castillo de cuatro pisos de altura y un casteller por piso, como podéis ver en la foto.

 

I la mateixa persona em va demanar una mona que representés una pista de bàsquet pel Pau. Això em va resultar relativament fàcil, perquè cada setmana he de veure un partit, el del meu fill. Que, per cert, quan la va veure es va pensar que era la seva.

[cast.] Y la misma persona me pidió una mona que representara una pista de básquet para Pau. Esto me resultó relativamente fácil, porque cada semana tengo que ver un partido, el de mi hijo. Que por cierto, cuando la vio se creyó que era la suya.

Després vaig fer la de la Play Station pel Magí. Vaig aprofitar per utilitzar per primera vegada la tècnica del RKT (Rice Krispie Treats). Consisteix en una massa feta amb arròs inflat (sí, sí, com el d’esmorzar), núvols desfets (les de llaminadure, és clar) i mantega. És genial perquè permet fer molts tipus de figures sense representar un pes afegit al pastís.

[cast.] Después hice la de la Play Station para Magí. Aproveché para utilizar por primera vez la técnica del RKT (Rice Krispie Treats). Consiste en una masa hecha con arroz inflado (sí, sí, el del desayuno), nubes desechas (las de golosina, claro) y mantequilla. Es genial porque permite hacer muchos tipos de figuras sin representar un peso añadido al pastel.

La mona pel Sergi la van tenir clara des del primer moment: les seves cames sobresortint d’un pou de pilotes. De xocolata, evidentment. El Sergi juga a futbol amb l’equip juvenil del CF Cubelles i, quan ho fa, porta unes botes i unes mitgetes com les de la mona.

[cast.] La mona de Sergi la tuvieron clara desde el primer momento: sus piernas sobresaliendo de un pozo de pilotas. De chocolate, evidentemente. Sergi juega al futbol con el equipo juvenil del CF Cubelles y, cuando lo hace, lleva una botas y unas medias como las de la mona.

La següent mona és per a un rocker, però heavy: el Xavi. Està en una banda i segueix tota l’estètica heavy. Era lògic, doncs, que el pastís fos de color negre.

[cast.] La siguiente mona es para un roquero, pero heavy: Xavi. Está en una banda y sigue toda la estética heavy. Era lógico, pues, que el pastel fuera de color negro.

Un clàssic de les mones de pasqua és la temàtica blaugrana, i entre les meves mones no hi podia faltar l’escut del Barça pel fillol de la Isabel.

[cast.] Un clásico de las monas de pascua es la temática blaugrana, y entre las mías no podía faltar el escudo del Barça para el ahijado de Isabel.

 

També he fet un parell de mones de base, que dic jo. El pastís està decorat al voltant només perquè les padrines compraven un detall per posar a sobre: un ànec de plàstic per a la banyera de la petita Clara...

[cast.] También he hecho un par de monas de base, que digo yo. El pastel está decorado sólo alrededor porque las madrinas compraban un detalle para poner encima: un patito de plástico para la bañera de la pequeña Clara…

... i alguna de les princeses de Disney per poder jugar després (no tot ha de ser menjar, no?).

… y alguna de las princesas de Disney para poder jugar después (no todo tiene que ser comer, ¿verdad?

I, finalment, les tres mones de cada any: la que fa la meva germana al meu fill, la que jo faig al meu nebot Arnau i la que faig jo al meu fill (com que el seu padrí no li fa, li fem els seus pares, sí senyor!).

Com que el meu fill ha anat de viatge amb l’escola a Itàlia fa unes setmanes, la meva germana va pensar en fer-li un pastís del Coliseum (ella, per demanar que no quedi).

[cast.] Y, al fin, las tres monas de cada año: la que le hace mi hermana a mi hijo, la que yo le hago a mi sobrino Arnau y la que hago yo a mi hijo (como su padrino no se la hace, se la hacemos sus padres, ¡sí señor!).

Como mi hijo ha ido de viaje con la escuela a Italia hace unas semanas, mi hermana pensó en hacerle un pastel del Coliseum (ella por pedir que no quede).

Al meu nebot Arnau, que juga a futbol amb l’escola i és molt culé, li he fet un camp de futbol amb l’escut del Barça, però amb buttercream de color verd per simular la gespa.

[cast.] A mi sobrino Arnau, que juega al futbol con la escuela y es muy culé, le he hecho un campo de futbol con el escudo del Barça, pero con buttercream de color verde para simular el césped.

I per acabar, us presento la mona que he fet al meu fill. La idea la tenia pensada des de fa mesos perquè cada migdia ens “obliga” a veure la sèrie de dibuixos dels Simpson. De fet, ara ja no ens obliga, perquè ens hem tornat seguidors, també, però és que ell veu tots els capítols, encara que siguin repetits, i a qualsevol hora que els fan. Una mona amb sentit de l’humor, veritat?.

[cast.] Y para acabar, os presento la mona que he hecho a mi hijo. La idea la tenía desde hace meses porque cada mediodía nos “obliga” a ver la serie de dibujos de los Simpson. De hecho, ahora ya no nos obliga, porque también  nos hemos hecho seguidores, pero es que él ve todos los capítulos, aunque sean repetidos, y a cualquier hora que los hagan. Una mona con sentido del humor, ¿verdad?

Espero que tots hàgiu tingut unes bones mones. I que les hàgiu gaudit, al menys, tant com jo he gaudit fent aquestes.

[cast.] Espero que todos hayáis tenido unas buenas monas. Y que las hayáis disfrutado, al menos, tanto como yo he disfrutado haciendo éstas.

UN ESQUIADOR AL MÓN DE MINECRAFT

 

La setmana passada va ser l’aniversari del meu nebot gran, l’Arnau. Ja veieu que porto un mes carregadet d’aniversaris. En realitat tenim sis en trenta-quatre dies. Encara no ha passat un que ja has d’anar pensant en el següent. Una bogeria!

[cast.] La semana pasada fue el cumpleaños de mi sobrino el mayor, Arnau. Ya veis que llevo un mes cargadito de cumpleaños. En realidad tenemos seis en treinta y cuatro días. Todavía no ha acabado uno que ya tienes que ir pensando en el siguiente. ¡Una locura!

Primer vaig fer un pastís petit per celebrar a casa amb els seus pares i el seu germà. Com que a l’Arnau li agrada molt esquiar i ho fa prou bé, la broma va ser un pastís amb un esquiador estrellat. Però un esquiador vestit com ell. I el millor de tot és que  quan va veure el pastís es va reconèixer ràpidament!

[cast.] Primero hice un pastel pequeño para celebrar en casa con sus padres y su hermano. Como a Arnau le gusta mucho esquiar y se le da bastante bien, la broma fue hacer un pastel con un esquiador estrellado. Pero un esquiador vestido como él.¡ Y lo mejor de todo es que cuando vio el pastel se reconoció rápidamente!

I el pastís havia d’anar acompanyat de galetes, si o si. Vaig seguir amb el tema dels esports de neu: un trineu i planxes de snowboard.

[cast.] Y el pastel tenía que ir acompañado de galletas, sí o sí. Seguí con el tema de los deportes de nieve: un trineo y planchas de snowboard.

Per a la festa d’aniversari amb els amics, la meva germana em va dir que volia que la temàtica fos sobre Minecraft. I què carai és això? Doncs un videojoc, què si no?

Minecraft es basa en la construcció d’un entorn tridimensional format per cubs que representen diferents materials, com ara terra, roca, ferro, or, diamant, aigua, etc. Tot, absolutament tot, són blocs cúbics. Us asseguro que al final gairebé somiava en quadriculat.

[cast.] Para la fiesta de cumpleaños con los amigos, mi hermana me dijo que quería que la temática fuera sobre Minecraft. ¿Y qué caray es eso? Pues un videojuego, ¿qué si no?

Minecraft se basa en la construcción de un entorno tridimensional formado por cubos que representan diferentes materiales, como tierra, roca, hierro, oro, diamante, agua, etc. Todo, absolutamente todo, son bloques cúbicos. Os aseguro que al final casi soñaba en cuadriculado.

D’una banda, amb l’ajuda de la meva germana, hi havia un pastís amb un dels personatges del joc i amb el nom de l’Arnau amb la cal·ligrafia del logo del joc.

[cast.] Por un lado, con la ayuda de mi hermana, había un pastel con uno de los personajes del juego y con el nombre de Arnau con la caligrafía del logo del juego.

Després hi havia quatre mini-pastissos que representaven cubs de diferents materials. L’Arnau va demanar un tros de diamant i primer ens va haver de dir quin era, és clar.

[cast.] Después había cuatro mini tartas que representaban cubos de diferentes materiales. Arnau pidió un trozo de diamante y primero tuvo que decirnos cuál era, claro.

Per acabar, i pensant més en els adults, vaig fer galetes de mantega de 3 centímetres decorades amb fondant i  que formaven un pòster amb alguns dels dolents del joc. I va ser un encert, no només perquè tan petites eren molt llamineres i van desaparèixer en un no res, sinó que vaig poder callar la boca al meu nebot que es queixava que no havia fet el Creeper, un dels dolents, i resulta que sí, que era el personatge verd del mosaic de galetes.

[cast.] Para acabar, y pensando más en los adultos, hice unas galletas de mantequilla de 3 centímetros decoradas con fondant y que formaban un poster con algunos de los malos del juego. Y fue un acierto, no sólo porque tan pequeñas eran muy golosas y desaparecieron en nada, sino que pude callar la boca a mi sobrino que se quejaba que no había hecho a Creeper, uno de los malos, y resulta que sí, que era el personajes verde del mosaico de galletas.

Un èxit!!! Al meu nebot, i a tots els seus amics, els va agradar molt. Segons ell, és insuperable. Bé, pels amants de Minecraft, potser. Jo encara ho veig tot  “a quadros”.

[cast.] ¡¡¡Un éxito!!! A mi sobrino, y a todos sus amigos, les gustó mucho. Según él, es insuperable. Bueno, para los amantes de Minecraft, quizá. Yo todavía lo veo todo “a cuadros”.

Per molts anys, Arnau!!!

L'ANIVERSARI D'UN PETIT GRAN CULÉ

 

El meu nebot Magí ha celebrat aquest cap de setmana el seu aniversari: divendres a casa i diumenge amb els seus amics de l’escola. I la seva tieta, jo, s’ha encarregat de l’apartat llaminer, és clar.

Encara recordo les meves festes infantils. Eren sempre pel meu sant, al juliol, a la terrassa de casa, amb entrepans i Fanta de taronja. I recordo també molt especialment els regals: llibres. M’encantaven Los cinco i Las mellizas en Santa Clara.

Ara m’han canviat una mica els gustos, evidentment, però em segueix agradant que em regalin llibres.

[cast.] Mi sobrino Magí ha celebrado este fin de semana su cumpleaños: el viernes en casa y el domingo con sus amigos de la escuela. Y su tía, yo, se ha encargado del apartado goloso, claro.

Aún recuerdo mis fiestas infantiles. Eran siempre para mi santo, en julio, en la terraza de casa, con bocadillos y Fanta de naranja. Y me acuerdo también muy especialmente de los regalos: libros. Me encantaban Los cinco y Las mellizas en Santa Clara.

Ahora me han cambiado un poco los gustos, evidentemente, pero me sigue gustando que me regalen libros.

Al Magí, però, li fascina el futbol i les consoles. Bé, com la majoria de nens avui. Per això la seva festa i els seus regals han estat futboleros.

[cast.] A Magí, sin embargo, le fascina el futbol y las consolas. Bueno, como la mayoría de niños hoy. Por eso su fiesta y sus regalos han sido futboleros.

Per celebrar el seu aniversari amb els de casa li vaig fer un brownie de xocolata blanca farcit de ganache de xocolata negra. I com que li agraden més les galetes que els pastissos, la decoració del voltant van ser galetes, amb la senyera de Catalunya, la del Barça i amb forma de pilotes.

[cast.] Para celebrar su cumpleaños con los de casa le hice un brownie de chocolate blanco relleno de ganache de chocolate negro. Y como le gustan más las galletas que los pasteles, la decoración de alrededor fueron galletas, con la bandera de Cataluña, la del Barça y con forma de pelotas.

Per la festa amb els amics, i amb l’ajuda de la meva germana (la mare de la criatura), vàrem fer-li dos pastissos com dues samarretes de futbol: la que ell porta amb l’equip de l’escola i una del Barça.

[cast.] Para la fiesta con los amigos, y con la ayuda de mi hermana (la madre de la criatura), li hicimos dos tartas como dos camisetas de futbol: la que él lleva con el equipo de la escuela y una del Barça.

I a més a més, vaig fer-li unes galetes amb gust a vainilla, tenyides de verd i que després vaig decorar amb glassa de color blanc com si fossin les línies d’un camp de futbol.

[cast.] Además, le hice unas galletas con gusto a vainilla, teñidas de verde y que después decoré con glasa de color blanco, como si fueran las líneas de un campo de futbol.

Pastís va sobrar, perquè finalment no van venir tots els nens, però les galetes van desaparèixer mentre es tallaven els pastissos.

[cast.] Pastel sobró, porque al final no vinieron todos los niños, pero las galletas desaparecieron mientras se cortaban las tartas.

Per molts anys, Magí!!!

UN ANIVERSARI BLANC I BLAU

 

Tota, absolutament tota la família de l’Albert és de l’Espanyol. I ell també, és clar. Per això el seu pastís d’aniversari ha estat amb els colors blanc i blau.

 

 

El pastís està cobert de xocolata negra i està farcit amb una crema de mantega de vainilla tenyida de color blau, de manera que quan es fa el tall, queda també amb els colors blanc i blau. I a sobre, l’escut de l’Espanyol.

 

 

Per acompanyar el pastís, també hi havia un joc de galetes de samarretes de l’Espanyol. Com a dorsal porten el nom i els anys de l’Albert, i de la Lorena, que també celebrava el seu aniversari. Però el xicot de la Lorena és del Barça i van tenir el detall de fer-li unes samarretes culés per a ell

 

 

Tot plegar, però, una celebració molt “perica”.

 

 

Per molts anys!!!

L'ANIVERSARI D'UN "COLCHONERO"

 

Quan l’Eva em va plantejar de fer-li el pastís d’aniversari del Luís ella ho tenia claríssim, de l’Atlético de Madrid. Però a ell no li agraden els pastissos i així, la veritat, és una mica desconsiderat fer-li un i més pel seu aniversari. Per això ella dubtava si fer unes galetes en comptes de pastís, però quan parlem de celebrar un aniversari sempre tenim present un pastís, i amb espelmes, sobretot si tenim nens a casa. O no?

 

 

Em va plantejar el dubte entre pastís i galetes i li vaig proposar fer un pastís AMB galetes, un pastís amb una decoració feta amb galetes, i d’aquesta manera tots podien menjar alguna part del pastís d’aniversari.

 

 

Als pastissos d’aniversari sempre acostumo a posar el nom i els anys de la persona que celebra, i aquest cop ho he fet al dorsal de la samarreta del jugador fet amb galeta que està clavat a sobre del pastís.

 

 

Les galetes són de mantega amb aroma a vainilla i estan decorades amb glassa. Les estrelles de l’escut són de fondant i el dibuix de l’arbre i de l’os estan fets amb retolador comestible.

 

 

Per molts anys, Luís!!!