MARTINA, CRIS I LEO

M’agraden molt els nens, i més si són de la família, es clar. Les darreres setmanes els més petits han centrat tota la nostra atenció, perquè ha arribat el Leo i ha estat l’aniversari del Cris. I com que sempre aprofito qualsevol excusa per a fer coses dolces,  ells han estat la motivació perfecta.

Ja vaig començar quan feia el taller de macarons, que ja us en vaig parlar aquí. Vaig gosar fer dues propostes de treball de final de curs: una van ser els cupcakes de llimona, molt més elaborada. L’altra van ser uns macarons farcits de crema de moca i decorats amb micro boletes formant el nom de Leo, i decorats amb uns llacets per donar un aire més infantil.

Me gustan mucho los niños, y más si son de la familia, claro. Las últimas semanas los más pequeños han centrado toda nuestra atención, porque ha llegado Leo y ha sido el cumpleaños de Cris. Y como siempre aprovecho cualquier excusa para hacer dulce, ellos han sido la motivación perfecta.

Y empecé cuando hacía el taller de macarons, del cual ya os hablé aquí. Me atreví a hacer dos propuestas de trabajo de final del curso: una fueron los cupcakes de limón, mucho más elaborada. La otra fueron unos macarons rellenos de crema de moca y decorados con micro bolitas formando el nombre de Leo, y decorados con unos lacitos para darle un aire más infantil.

Però aleshores el Leo encara no havia nascut. I malgrat que volia portar algunes galetes a l’hospital, no vaig poder, o sigui que ho vaig deixar per després.

Ja tenia la idea, però quan vaig veure tota la robeta que li tenien preparada ho vaig tenir claríssim. Pantalons, samarretes, pijames,... i sabates, moltes sabates. De totes les mides, o bé per regals de naixement, o bé algunes que li havien passats dels cosinets. Però..... gairebé no tenia mitjons!!!

Vaig entrar a internet i li vaig fer una selecció.

Pero entonces Leo aún no había nacido. Y aunque quería llevar unas galletas al hospital, no pude, así que lo dejé para más adelante.

Ya tenía la idea, pero cuando vi toda la ropita que le tenían preparada lo tuve clarísimo. Pantalones, camisetas, pijamas,… y zapatos, muchos zapatos. De todas las medidas, bien porque eran regalos de nacimiento, bien porque se las habían pasado de sus primitos. Pero…. ¡¡¡casi no tenía calcetines!!!!

Así que entré en internet y le hice una selección.

 

 

Llavors va arribar l’aniversari de qui fins ara era el petit, el Cris. Tres anyets! Però el Cris i la Martina, la seva germana, els tenim una mica lluny, així que vaig preparar unes galetes decorades, les vaig empaquetar amb molt de cura i les vaig enviar per missatgeria. Les va rebre el dia abans del seu aniversari, però tinc entès que només un parell van sobreviure fins a l’endemà.

Entonces llegó el cumpleaños de quien hasta entonces era el pequeño, Cris. ¡¡¡Tres añitos!!! Pero a Cris y Martina, su hermana, los tenemos un poco lejos, así que preparé unas galletas decoradas, las empaqueté con mucho cuidado y las envié por mensajería. Las recibió el día antes de su cumpleaños, pero tengo entendido que sólo un par sobrevivieron hasta el día siguiente.

I com que em sabia greu per la Martina, també ella va rebre una mostra de Hello Kitty.

Y como me sabía mal por Martina, también ella recibió una muestra de Hello Kitty.

Tot plegat en poques setmanes. Però tot fet amb molta il·lusió.

Petonets per la Martina, el Cris i el Leo!!!

Todo en pocas semanas. Pero todo hecho con mucha ilusión.

¡¡¡Besitos para Martina, Cris i Leo!!!



CONTE VA! VA DE CONTES

Dissabte es va celebrar a Vilanova i la Geltrú, la meva ciutat, la 1a Fira Conte va! Va de contes, organitzada per l’Associació pel Foment de la Literatura Infantil Judit Sendra Garcia. I jo vaig col·laborar amb les meves galetes.

El sábado se celebró en Vilanova i la Geltrú, mi ciudad, la 1ª Feria Conte va! Va de contes, organizada por la Associació del Foment de la Literatura Infantil Judit SendraGarcia. Y yo colaboré con mis galletas.

Vaig conèixer la Judit fa uns quants anys, quan vàrem treballar a la mateixa escola, però com que ho fèiem en cicles diferents no vam tenir massa relació: ella estava a infantil i jo a l’ESO. Sí que la recordo com una noia molt somrient i molt carinyosa. I aviat farà un any que ens va deixar. Però la Judit tenia una família i un munt d’amics que l’estimaven molt, i gràcies a ells s’ha aconseguit fer aquesta fira.

Conocí a Judit hace unos años, cuando trabajamos en la misma escuela, pero cono lo hacíamos en ciclos diferentes no tuvimos demasiada relación: ella estaba en infantil y yo en ESO. Sí que la recuerdo como una chica muy risueña y muy cariñosa. Y pronto hará un año que nos dejó. Pero Judit tenía una familia y un montón de amigos que la querían mucho, y gracias a ellos se ha conseguido hacer esta feria.

Amb la Sílvia i la Mònica

I la fira ha tingut un èxit aclaparador! Encara que la frase sigui un tòpic és certa. S’explicava un conte cada mitja hora, hi havia tallers, exposicions, espectacles, estands d’editorials i de llibreters, ... I un obrador, que vaig compartir amb la meva amiga Mònica de MonCake&Cookies i la Sílvia, que va ajudar en el taller de decoració de galetes, un taller promogut per l’Associació però que va organitzar la Mònica.

¡Y la feria ha tenido un éxito extraordinario! Aunque la frase sea un tópico es cierta. Se explicaba un cuento cada media hora, había talleres, exposiciones, espectáculos, stands de editoriales y de libreros, … Y una obrador, que compartí con mi amiga Mónica de MonCake&Cookies y Silvia, que ayudó en el taller de decoración de galletas, un taller promovido por la Associació pero que organizó Mónica.

Les galetes de la Mònica

La meva participació a la fira va venir de la mà de la meva amiga Susana Peix, bibliotecària i escriptora de literatura infantil i juvenil. Ella ha escrit el conte “Saltironets”, dedicat a la Judit. La Susana em va demanar que fes unes galetes inspirades en el conte i després de veure les il·lustracions, de Jordi Sunyer, vaig triar quatre models.

Mi participación en la feria vino de la mano de mi amiga Susana Peix, bibliotecaria y escritora de literatura infantil y juvenil. Ella ha escrito el cuento “Saltironets”, dedicado a Judit. Susana me pidió que hiciese unas galletas inspiradas en el cuento y después de ver las ilustraciones, de Jordi Sunyer, elegí cuatro modelos.

Amb la Susana Peix

La Saltironets era una nena que somiava regalar els seus contes a la Lluna. Li agradava endinsar-se en els llibres d’aventures.

Saltironets era una niña que soñaba con regalar sus cuentos a la Luna. Le gustaba sumergirse en los libros de aventuras.

Sempre estava pendent de les lletres que queien dels llibres, per poder crear paraules noves pels seus contes.

Siempre estaba pendiente de las letras que se caían de los libros, para poder crear palabra nuevas para sus cuentos.

Tot saltant d’un núvol a l’altre, arribà a casa de la Lluna.     

Saltando de una nube a otra, llegó a la casa de la Luna.

La Saltironets volia regalar els seus contes a la Lluna i es va queda a viure amb ella per explicar-li un cada nit abans d’anar a dormir.

Saltironets quería regalar sus cuentos a la Luna y se quedó a vivir con ella para explicarle uno cada noche antes de ir a dormir.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest “post” s’ha acabat.

Y colorín colorado, este “post” se ha acabado.

MONES DE PASQUA 2013

Ja heu vist que he trigat una mica en publicar des de l’última entrada, però és que he estat molt liada. Bé, no és que hagi trigat un mes, però si més dies dels que deixo passar habitualment. I és això que us dic, que he tingut molta feina amb les mones de pasqua i no tenia temps per res més. El “retorn” és per ensenyar-vos què he fet aquest any.

Totes són completament diferents, malgrat que per dintre no tenen gaire varietat. Jo ja ho intento, però quan és pels infants, la xocolata és un valor segur, i probablement l’encertaràs. Totes són de brownie (de xocolata blanca o de xocolata negra) o genovès, i els farcits són de xocolata i un parell de buttercream de taronja i una de maduixa.

 [cast.] Ya habéis visto que he tardado un poco en publicar desde la última entrada, pero es que he estado muy liada. Bueno, no es que haya tardado un mes, pero sí más días de los que dejo pasar habitualmente. Y es eso que os digo, que he tenido mucho trabajo con las monas de Pascua y no tenía tiempo para nada más. El “retorno” es para enseñaros lo que he hecho este año.

Todas son completamente diferentes, aunque por dentro no tienen gran variedad. Yo ya lo intento, pero cuando es para niños, el chocolate es un valor seguro, y probablemente acertarás. Todas son de brownie (de chocolate blanco o negro) o genovés, y los rellenos son de chocolate y un par de buttercream de naranja y una de fresa.

La primera que vaig acabar va ser la dels castellers. Representa un pilar de quatre de la Colla Jove de Castellers de Sitges. Per aquells que no hi enteneu, és un castell de quatre pisos d’alçada i un casteller per pis, com podeu veure a la foto.

[cast.] La primera que terminé fue la de los “castellers”. Representa un pilar de cuatro de la Colla Jove de Castellers de Sitges. Para aquellos que no entiendan, es un castillo de cuatro pisos de altura y un casteller por piso, como podéis ver en la foto.

 

I la mateixa persona em va demanar una mona que representés una pista de bàsquet pel Pau. Això em va resultar relativament fàcil, perquè cada setmana he de veure un partit, el del meu fill. Que, per cert, quan la va veure es va pensar que era la seva.

[cast.] Y la misma persona me pidió una mona que representara una pista de básquet para Pau. Esto me resultó relativamente fácil, porque cada semana tengo que ver un partido, el de mi hijo. Que por cierto, cuando la vio se creyó que era la suya.

Després vaig fer la de la Play Station pel Magí. Vaig aprofitar per utilitzar per primera vegada la tècnica del RKT (Rice Krispie Treats). Consisteix en una massa feta amb arròs inflat (sí, sí, com el d’esmorzar), núvols desfets (les de llaminadure, és clar) i mantega. És genial perquè permet fer molts tipus de figures sense representar un pes afegit al pastís.

[cast.] Después hice la de la Play Station para Magí. Aproveché para utilizar por primera vez la técnica del RKT (Rice Krispie Treats). Consiste en una masa hecha con arroz inflado (sí, sí, el del desayuno), nubes desechas (las de golosina, claro) y mantequilla. Es genial porque permite hacer muchos tipos de figuras sin representar un peso añadido al pastel.

La mona pel Sergi la van tenir clara des del primer moment: les seves cames sobresortint d’un pou de pilotes. De xocolata, evidentment. El Sergi juga a futbol amb l’equip juvenil del CF Cubelles i, quan ho fa, porta unes botes i unes mitgetes com les de la mona.

[cast.] La mona de Sergi la tuvieron clara desde el primer momento: sus piernas sobresaliendo de un pozo de pilotas. De chocolate, evidentemente. Sergi juega al futbol con el equipo juvenil del CF Cubelles y, cuando lo hace, lleva una botas y unas medias como las de la mona.

La següent mona és per a un rocker, però heavy: el Xavi. Està en una banda i segueix tota l’estètica heavy. Era lògic, doncs, que el pastís fos de color negre.

[cast.] La siguiente mona es para un roquero, pero heavy: Xavi. Está en una banda y sigue toda la estética heavy. Era lógico, pues, que el pastel fuera de color negro.

Un clàssic de les mones de pasqua és la temàtica blaugrana, i entre les meves mones no hi podia faltar l’escut del Barça pel fillol de la Isabel.

[cast.] Un clásico de las monas de pascua es la temática blaugrana, y entre las mías no podía faltar el escudo del Barça para el ahijado de Isabel.

 

També he fet un parell de mones de base, que dic jo. El pastís està decorat al voltant només perquè les padrines compraven un detall per posar a sobre: un ànec de plàstic per a la banyera de la petita Clara...

[cast.] También he hecho un par de monas de base, que digo yo. El pastel está decorado sólo alrededor porque las madrinas compraban un detalle para poner encima: un patito de plástico para la bañera de la pequeña Clara…

... i alguna de les princeses de Disney per poder jugar després (no tot ha de ser menjar, no?).

… y alguna de las princesas de Disney para poder jugar después (no todo tiene que ser comer, ¿verdad?

I, finalment, les tres mones de cada any: la que fa la meva germana al meu fill, la que jo faig al meu nebot Arnau i la que faig jo al meu fill (com que el seu padrí no li fa, li fem els seus pares, sí senyor!).

Com que el meu fill ha anat de viatge amb l’escola a Itàlia fa unes setmanes, la meva germana va pensar en fer-li un pastís del Coliseum (ella, per demanar que no quedi).

[cast.] Y, al fin, las tres monas de cada año: la que le hace mi hermana a mi hijo, la que yo le hago a mi sobrino Arnau y la que hago yo a mi hijo (como su padrino no se la hace, se la hacemos sus padres, ¡sí señor!).

Como mi hijo ha ido de viaje con la escuela a Italia hace unas semanas, mi hermana pensó en hacerle un pastel del Coliseum (ella por pedir que no quede).

Al meu nebot Arnau, que juga a futbol amb l’escola i és molt culé, li he fet un camp de futbol amb l’escut del Barça, però amb buttercream de color verd per simular la gespa.

[cast.] A mi sobrino Arnau, que juega al futbol con la escuela y es muy culé, le he hecho un campo de futbol con el escudo del Barça, pero con buttercream de color verde para simular el césped.

I per acabar, us presento la mona que he fet al meu fill. La idea la tenia pensada des de fa mesos perquè cada migdia ens “obliga” a veure la sèrie de dibuixos dels Simpson. De fet, ara ja no ens obliga, perquè ens hem tornat seguidors, també, però és que ell veu tots els capítols, encara que siguin repetits, i a qualsevol hora que els fan. Una mona amb sentit de l’humor, veritat?.

[cast.] Y para acabar, os presento la mona que he hecho a mi hijo. La idea la tenía desde hace meses porque cada mediodía nos “obliga” a ver la serie de dibujos de los Simpson. De hecho, ahora ya no nos obliga, porque también  nos hemos hecho seguidores, pero es que él ve todos los capítulos, aunque sean repetidos, y a cualquier hora que los hagan. Una mona con sentido del humor, ¿verdad?

Espero que tots hàgiu tingut unes bones mones. I que les hàgiu gaudit, al menys, tant com jo he gaudit fent aquestes.

[cast.] Espero que todos hayáis tenido unas buenas monas. Y que las hayáis disfrutado, al menos, tanto como yo he disfrutado haciendo éstas.

BUSCA'L BÉ, BUSCA'L BÉ. ON ÉS EN DOLCET?

 

S’acosta el carnaval!!! I això a Vilanova i la Geltrú, on visc, és festa grossa.

[cast. ] ¡Se acerca el carnaval! Y eso en Vilanova i la Geltrú, donde vivo, es fiesta grande.

Al carnaval de Vilanova hi ha actes per a tots els gustos i totes les edats, tothom pot participar i divertir-se. Un dels més multitudinaris i més conegut arreu és el de les comparses del diumenge de carnaval i la guerra de caramels que totes les colles celebren a la Plaça de la Vila.

[cast.] En el carnaval de Vilanova hay actos para todos los gustos y todas las edades, todo el mundo puede participar y divertirse. Uno de los más multitudinarios y más conocido en todas partes es el de las comparses del domingo de carnaval y la guerra de caramelos que todas las entidades celebran en la Plaça de la Vila.

 

 

Però, sens dubte, els que més gaudeixen de la festa són els nens i nenes. I un dels personatges del carnaval infantil de Vilanova és en Dolcet, el caramel que volia anar a la comparsa.

[cast.] Pero, sin duda, los que más disfrutan de la fiesta son los niños y niñas. Y uno de los personajes del carnaval infantil de Vilanova es Dolcet, el caramelo que quería ir a la comparsa.

 

 

Aquest conte el va escriure la Susana Peix, una amiga i ex companya de feina, i també va fer les il·lustracions. És la història d’un caramel, en Dolcet, que frisa per anar a la gran festa dels caramels, les comparses, i l’aventura que viu quan hi aconsegueix anar.

[cast.]Este cuento lo escribió Susana Peix, una amiga y excompañera de Trabajo, que también hizo las ilustraciones. Es la historia de un caramelo, Dolcet, que ansía ir a la gran fiesta de los caramelos, la Comparsa, y la aventura que vive cuando consigue ir.

 

 

Cada any la Susana en pensa alguna d’en Dolcet: penjolls, arracades, una gimcana, un capgròs, la cançó d’en Dolcet, ... Però aquest anys és especial, perquè sortirà una nova edició del conte, amb il·lustracions renovades i el tex millorat. I el dia 2 de febrer s’estrena l’obra de teatre d’en Dolcet.

[cast.]Cada año Susana idea alguna cosa de Dolcet: colgantes, pendientes, una yincana, un cabezudo, la canción de Dolcet,... Pero este año es especial porque saldrá una nueva edición del cuento, con ilustraciones renovadas y el texto mejorado. Y el día 2 de febrero se estrena la obra de teatro de Dolcet.

 

 

Quan vaig estar pensant què podria fer amb motiu del carnaval, el primer van ser unes galetes amb forma de caramel, amb un tallador que havia comprat expressament feia mesos. I aleshores em vaig recordar de la Susana i d’en Dolcet, i vaig provar.

[cast.]Cuando empecé a pensar qué podría hacer con motivo del carnaval, lo primero fueron unes galletas con forma de caramelo, con un cortador que había comprado expresamente hacía meses. Y entonces me acordé de Susana y Dolcet, y probé.

 

 

El resultat és aquest, en Dolcet entremig de caramels sobresortint d’un mocador de fer farcell, el que porten els comparsers.

[cast.]El resultado es éste, Dolcet en medio de caramelos sobresaliendo de una pañuelo como el que llevan los comparseros.

 

 

Però... on és en Dolcet?

On és en Dolcet?

A dalt de la palmera!!!

 

 

 

QUI ÉS LA HELLO KITTY? ¿Quién es Hello Kitty?

Alguns de vosaltres ja sabeu que tinc un fill i dos nebots. No tenim nenes. Bé, si n’hi ha una, però està lluny i la veiem molt poc. Per això no conec gaire els personatges que agraden a les nenes, perquè a casa només hi ha hagut cotxes, dinosaures i consoles.

[cast.]Algunos de vosotros ya sabeis que tengo un hijo y dos sobrinos. No tenemos niñas. Bueno, hay una, pero está lejos y la vemos muy pooco. Por eso no sé mucho sobre los personajes que gustan a las niñas, porque en casa sólo hemos tenido coches, dinosaurios y consolas.

Aleshores quan he de fer un pastís amb un personatge “de nenes” he d’investigar qui és, com és i tot el que l’envolta. Això és el que he fet amb la gateta Kitty i he descobert coses curioses.

[cast.]Así que cuando tengo que hacer un pastel con un personaje "para niñas" tengo que investigar quién es, cómo es y todas sus características. Eso he tenido que hacer con la gatita Kittu y he descubierto cosas curiosas.

Hello Kitty és un personatge fictici dissenyat per una companyia japonesa per allà a mitjans del anys 70. I uns 10 anys més tard es va estrenar una sèrie animada, on té una germana bessona, la Mimmy, que vesteix amb diferents colors i té el llaç a l’altra orella. 
[cast.]Hello Kitty es un personaje ficticio diseñado por una compañía japonesa a mediados de los 70. Y unos diez años más tarde se estrenó una serie animada, en la que tiene una hermana gemela llamada Mimmy, que se viste con colores diferentes a ella y que tiene un lazo en la otra oreja.

Per les sèries es va crear el perfil del personatge, que la defineix, entre altres coses, com a molt bona fent pastissos (no sé a qui em recorda això?). 
[cast.] Para las series se creó un perfil del personaje que la define, entre otras cosas, como muy buena haciendo pasteles (¿No sé a quién me recuerda?).

Però el que més m’ha sobtat és que a Taiwan es va inaugurar una maternitat, fa uns 5 anys, tota decorada amb la Hello Kitty per intentar rebaixar l’estrès del part. No sé jo si veure aquesta gateta a l’uniforme de les infermeres, la decoració de les habitacions, els llençols, les flassades, ... rebaixa l’estrès o l’augmenta. 
[cast.] Pero lo que más me ha sorprendido es que en Taiwan se inauguró una maternidad, hace unos cinco años, decorada completamente con la Hello Kitty para intentar rebajar el estrés del parto. Yo no sé si ver a la gatita en el uniforme de las enfermeras, la decoración de las habitaciones, las sábanas, las mantas,... rebaja el estrés o lo aumenta.

Segur que la Lucia, però, estaria encantada. Li agrada tant que el seu pastís d’aniversari és de la Hello Kitty. 
[cast.] Sin embargo, seguro que Lucía estaría encantada. Le gusta tanto que su pastel de cumpleaños es de la Hello Kitty.

Per molt anys, Lucia!!! 
[cast.] ¡¡¡Feliz cumpleños, Lucía!!!