Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris glassa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris glassa. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de gener del 2014

NOCES D’OR (Bodas de oro)



El passat 6 de desembre els meus pares van fer 50 anys de casats.

A l’any 1963 aquest dia plovia molt i després de la cerimònia van anar cap a casa, a sopar i a dormir; no van fer cap tipus de celebració. Potser per això els feia tanta il·lusió reunir a la família en una dinar per celebrar les Noces d’Or.

El pasado 6 de diciembre mis padres cumplieron 50 años de casados.

En el año 1963 tal día llovía mucho y después de la ceremonia se fueron a casa, a cenar y a dormir; no hicieron ningún tipo de celebración. Quizá por eso les hacía tanta ilusión reunir a la familia en una comida para celebrar las Bodas de Oro.



Però no només va ser el dinar que esperaven, sinó que els nets els van llegir un poema i els van entregar un ram de núvia i un pomet per la solapa; un amic els va “casar” en una petita cerimònia i una neta d’una neboda va portar uns anells; tothom els va fer regals magnífics, tot i que ells havien dit que no volien res; i vam acabar amb un audiovisual de fotografies que resumia la seva vida. Va ser tot perfecte!

Pero no sólo fue la comida que esperaban, sino que los nietos les leyeron un poema y les entregaron un ramo de novia y un ramillete para la solapa; un amigo los “casó” en una pequeña ceremonia y una nieta de una sobrina les llevó unos anillos; todos les hicieron regalos magníficos aunque ellos habían dicho que no querían nada; y acabamos con un audiovisual de fotografías que resumía su vida. ¡Todo fue perfecto!

 
 
Quan ens van plantejar que els ajudéssim a buscar restaurant per la festa, ningú va parlar del pastís. Es donava per suposat que jo m’encarregava. Aleshores vaig pensar que els podria sorprendre amb una taula dolça, així podria fer un parell de decoracions amb galeta que tenia ganes de fer, a part que tota la família és molt llaminera.
Cuando nos plantearon que les ayudásemos a buscar restaurante para la fiesta, nadie habló de la tarta. Se daba por hecho que me encargaba yo. Entonces pensé que los podía sorprender con una mesa dulce, así podría hacer un par de decoraciones con galleta que quería hacer, aparte de que toda la familia es muy golosa.
 
 
 
El pastís va ser un red velvet amb crema de mantega de vainilla de tres pisos, de color beige i jugant amb el color blanc com a contrast. Al pis superior i a l’inferior, la decoració va ser amb una plantilla i glassa. Al pis d’entremig hi havia les seves inicials daurades sobre una placa de fondant. I rematava la decoració un parell de poms de flors fetes amb pasta de goma.
La tarta fue un red velvet con crema de mantequilla de vainilla de tres pisos, de color beige y jugando con el color blanco como contraste. En el piso superior y en el inferior, la decoración fue con una plantilla y glasa. En el piso intermedio había sus iniciales doradas sobre una placa de fondant. Y remataba la decoración un par de ramilletes de flores hechas con pasta de goma.
 



Altres vegades havia treballat amb plantilles sobre galetes, però mai sobre un pastís. I havia fet algunes flors per a decorar pastissos, però sempre era una de sola, mai fent un ram. Em preocupava el resultat, perquè volia que tot fos perfecte, però finalment va quedar força bé.

Otras veces había trabajado con plantillas sobre galletas, pero nunca sobre una tarta. Y había hecho algunas flores para decorar pasteles, pero siempre era una sola, nunca en un ramo. Me preocupaba el resultado, porque quería que todo fuera perfecto, pero finalmente quedó bastante bien.




A la taula dolça vaig treballar amb els colors blanc, beige, rosa i daurat. Amb un element central que eren les inicials dels seus noms decorades amb paper estampat.

En la mesa dulce trabajé con los colores blanco, beige, rosa y dorado. Con un elemento central que eran las iniciales de sus nombres decoradas con papel estampado.




Us nomeno els dolços de la taula. Alguns ja he publicar la recepta i alguns altres ho faré en les properes setmanes.  Van ser galetes de mantega decorades amb glassa i unes altres amb una plantilla sobre fondant; cupcakes de maduixa amb crema amb gust a cava, y cupcakes de llimona amb crema de llet merengada, i un deliciós brownie de xocolata blanca amb maduixes.

Os nombre los dulces de la mesa. Algunos ya he publicado la receta y otros lo haré próximamente. Fueron galletas de mantequilla decoradas con glasa y otras con una plantilla sobre fondant; cupcakes de fresa con crema con sabor a cava, y cupcakes de limón con crema de leche merengada, y un delicioso brownie de chocolate blanco con fresas.




I també cake pops de galetes oreo amb xocolata blanca; merengues de coco i de violeta; macarons de maduixa farcits de crema amb sabor a cotó de sucre i macarons de canyella farcits amb formatge en crema i praliné d’avellanes; i algunes llaminadures.

Y también cake pops de galletas oreo con chocolate blanco; merengues de coco y de violeta; macarons de fresa rellenos de crema con sabor a algodón de azúcar y macarons de canela rellenos de queso crema y praliné de avellanas; y algunas golosinas.




I dos elements decoratius fets amb galetes: un pastís decorat amb flors de sucre i una galeta decorada amb fondant i que imitava la foto del seu casament.

Y dos elementos decorativos hechos con galletas: una tarta decorada con flores de azúcar y una galleta decorada con fondant y que imitaba la foto de su boda.




Vaig treballar molt dur per fer-ho tot a temps i vaig passar molts nervis perquè volia que tot fos perfecte, però tot va ser compensat amb la cara dels meus pares quan van veure la taula i el pastís.

Trabajé muy duro para hacerlo todo a tiempo y pasé muchos nervios porque quería que todo fuera perfecto, pero todo fue compensado con la cara de mis padres cuando vieron la mesa y la tarta.




dilluns, 16 de setembre del 2013

MARTINA, CRIS I LEO



M’agraden molt els nens, i més si són de la família, es clar. Les darreres setmanes els més petits han centrat tota la nostra atenció, perquè ha arribat el Leo i ha estat l’aniversari del Cris. I com que sempre aprofito qualsevol excusa per a fer coses dolces,  ells han estat la motivació perfecta.

Ja vaig començar quan feia el taller de macarons, que ja us en vaig parlar aquí. Vaig gosar fer dues propostes de treball de final de curs: una van ser els cupcakes de llimona, molt més elaborada. L’altra van ser uns macarons farcits de crema de moca i decorats amb micro boletes formant el nom de Leo, i decorats amb uns llacets per donar un aire més infantil.

Me gustan mucho los niños, y más si son de la familia, claro. Las últimas semanas los más pequeños han centrado toda nuestra atención, porque ha llegado Leo y ha sido el cumpleaños de Cris. Y como siempre aprovecho cualquier excusa para hacer dulce, ellos han sido la motivación perfecta.

Y empecé cuando hacía el taller de macarons, del cual ya os hablé aquí. Me atreví a hacer dos propuestas de trabajo de final del curso: una fueron los cupcakes de limón, mucho más elaborada. La otra fueron unos macarons rellenos de crema de moca y decorados con micro bolitas formando el nombre de Leo, y decorados con unos lacitos para darle un aire más infantil.


Però aleshores el Leo encara no havia nascut. I malgrat que volia portar algunes galetes a l’hospital, no vaig poder, o sigui que ho vaig deixar per després.

Ja tenia la idea, però quan vaig veure tota la robeta que li tenien preparada ho vaig tenir claríssim. Pantalons, samarretes, pijames,... i sabates, moltes sabates. De totes les mides, o bé per regals de naixement, o bé algunes que li havien passats dels cosinets. Però..... gairebé no tenia mitjons!!!

Vaig entrar a internet i li vaig fer una selecció.

Pero entonces Leo aún no había nacido. Y aunque quería llevar unas galletas al hospital, no pude, así que lo dejé para más adelante.

Ya tenía la idea, pero cuando vi toda la ropita que le tenían preparada lo tuve clarísimo. Pantalones, camisetas, pijamas,… y zapatos, muchos zapatos. De todas las medidas, bien porque eran regalos de nacimiento, bien porque se las habían pasado de sus primitos. Pero…. ¡¡¡casi no tenía calcetines!!!!

Así que entré en internet y le hice una selección.

 
 
Llavors va arribar l’aniversari de qui fins ara era el petit, el Cris. Tres anyets! Però el Cris i la Martina, la seva germana, els tenim una mica lluny, així que vaig preparar unes galetes decorades, les vaig empaquetar amb molt de cura i les vaig enviar per missatgeria. Les va rebre el dia abans del seu aniversari, però tinc entès que només un parell van sobreviure fins a l’endemà.
Entonces llegó el cumpleaños de quien hasta entonces era el pequeño, Cris. ¡¡¡Tres añitos!!! Pero a Cris y Martina, su hermana, los tenemos un poco lejos, así que preparé unas galletas decoradas, las empaqueté con mucho cuidado y las envié por mensajería. Las recibió el día antes de su cumpleaños, pero tengo entendido que sólo un par sobrevivieron hasta el día siguiente.


I com que em sabia greu per la Martina, també ella va rebre una mostra de Hello Kitty.

Y como me sabía mal por Martina, también ella recibió una muestra de Hello Kitty.



Tot plegat en poques setmanes. Però tot fet amb molta il·lusió.

Petonets per la Martina, el Cris i el Leo!!!

Todo en pocas semanas. Pero todo hecho con mucha ilusión.

¡¡¡Besitos para Martina, Cris i Leo!!!



dimarts, 25 de juny del 2013

L'EDAT I LA CREMA DE NESQUIK DE MADUIXA



El meu fill es va tallar el cabell l’altre dia i va fer un canvi d’imatge total. La perruquera ja el va avisar que semblaria més gran, però és clar, amb 14 anys això és inclús un desig.

[cast.] Mi hijo se cortó el pelo el otro día y fue un cambio de imagen total. La peluquera ya le avisó que parecería mayor, pero claro, con 14 años eso es un deseo, incluso.



El problema és a partir de quan poses un 3 davant. I quan el canvies pel 4 ja és, gairebé, el principi de la fi. Ens fem grans!!! I no volem!!! Però no serveix de res amagar-ho: tenim l’edat que tenim.

[cast.] El problema es a partir del momento que pones un 3 delante. Y cuando cambias por el 4 ya es, casi, el principio del fin. ¡¡¡Nos hacemos mayores!!! ¡¡¡Y no queremos!!! Pero no sirve de nada esconderlo: tenemos la edad que tenemos.

 
 
Físicament i biològicament. Per què en esperit,.... alguns tenim 15 anys menys, ja ja ja. Anys enradera, quan veia a dones que tenien la meva edat d’ara les veia molt grans, però  jo em sento jove i amb ganes de fer coses noves i d’aprendre. I no sóc l’única.
[cast.] Física y biológicamente. Porque en espíritu,… algunos tenemos 15 años menos, ja ja ja. Años atrás, cuando veía a las mujeres con la edad que yo tengo ahora, las veía muy mayores, pero yo me siento joven y con ganas de hacer cosas nuevas y de aprender. Y no soy la única.
 


Com la Consu, que ha celebrat el seu aniversari vàries vegades. Primer amb una festa sorpresa amb la família i els amics més propers, on es van menjar el pastís i unes galetes pensades pels nens i nenes. Unes eren part de l’equip del Barça...

[cast.] Como Consu, que ha celebrado su cumpleaños varias veces. Primero con una fiesta sorpresa con la familia y los amigos más cercanos, donde se comieron el pastel y unas galletas pensadas para los niños y niñas. Unas eran parte del equipo del Barça…
 

 
...i d’altres eres unes quantes noies maques.
[cast.] … y otras eran unas cuantas niñas guapas.
 
 
 
El pastís estava decorat amb el color preferit de la Consu, el groc, i farcit de crema de merengue suís de Nutella, de dolç de llet i de coco.
[cast.] La tarta estaba decorada con el color preferido de Consu, el amarillo, y relleno de crema de merengue suizo de Nutella, dulce de leche y coco.
 
 
 
I després també el va celebrar amb les amigues més íntimes, que li van oferir un ram de flors, però tot comestible. Un genovés de xocolata farcit amb buttercream de Nesquik de maduixa.
[cast.] Y después también lo celebró con las amigas más íntimas, que le ofrecieron un ramo de flores, pero todo comestible. Un genovés de chocolate relleno de buttercream de Nesquik de fresa.
 


 
Nesquik de maduixa? I a on el compres? Sí, són les dues preguntes, quasi sense respirar, que em fa tothom quan ho dic. No és gaire fàcil de trobar, però a les botiges online especialitzades en rebosteria acostumen a tenir. Té un sabor deliciós, com de batut o de gelat. Boníssim!!! I també n’hi ha de plàtan!!!
Us poso la recepta per al farcit d’un pastís de 15 cm. o bé per a uns 8-9 cupcakes.
[cast.] ¿Nesquik de fresa? ¿Y dónde lo compras? Sí, son las dos preguntas que, casi sin respirar, me hace todo el mundo cuando lo digo. No es muy fácil de encontrar, pero en las tiendas online especializadas en repostería suelen tener. Tiene un sabor delicioso, como de batido o de helado. ¡¡¡Buenísimo!!! ¡¡¡Y también hay de plátano!!!
Os pongo la receta para el relleno de una tarta de 15 cm. o para unos 8-9 cupcakes.
 
  
Ingredients:                                             Ingredientes:
215 gr. d’icing sugar                               215 gr. de icing sugar
215 gr. de mantega sense sal                215 gr. mantequilla sin sal
3 cullerades de llet                                  3 cucharadas de leche
4 cullerades de Nesquik                         4 cucharadas de Nesquik
Posem tots els ingredients en un bol i començarem a batre amb la velocitat més baixa, i millor si ho tapeu amb un drap per no cobrir de sucre tota la cuina. Després pujarem la velocitat durant uns 4-5 minuts.
[cast.] Ponemos todos los ingredientes en un bol y empezamos a batir con la velocidad más baja, y mejor si lo tapáis con un trapo para no cubrir de azúcar toda la cocina. Después subiremos la velocidad durante unos 4-5 minutos.
I ja està. Difícil? Doncs sí, realment difícil el no menjar-se-la a cullerades.
Y ya está. ¿Difícil? Pues sí, realmente difícil no comérsela a cucharadas.
 

 
Per molts anys, Consu!!!

diumenge, 12 de maig del 2013

CONTE VA! VA DE CONTES



Dissabte es va celebrar a Vilanova i la Geltrú, la meva ciutat, la 1a Fira Conte va! Va de contes, organitzada per l’Associació pel Foment de la Literatura Infantil Judit Sendra Garcia. I jo vaig col·laborar amb les meves galetes.

El sábado se celebró en Vilanova i la Geltrú, mi ciudad, la 1ª Feria Conte va! Va de contes, organizada por la Associació del Foment de la Literatura Infantil Judit SendraGarcia. Y yo colaboré con mis galletas.



Vaig conèixer la Judit fa uns quants anys, quan vàrem treballar a la mateixa escola, però com que ho fèiem en cicles diferents no vam tenir massa relació: ella estava a infantil i jo a l’ESO. Sí que la recordo com una noia molt somrient i molt carinyosa. I aviat farà un any que ens va deixar. Però la Judit tenia una família i un munt d’amics que l’estimaven molt, i gràcies a ells s’ha aconseguit fer aquesta fira.

Conocí a Judit hace unos años, cuando trabajamos en la misma escuela, pero cono lo hacíamos en ciclos diferentes no tuvimos demasiada relación: ella estaba en infantil y yo en ESO. Sí que la recuerdo como una chica muy risueña y muy cariñosa. Y pronto hará un año que nos dejó. Pero Judit tenía una familia y un montón de amigos que la querían mucho, y gracias a ellos se ha conseguido hacer esta feria.

Amb la Sílvia i la Mònica

I la fira ha tingut un èxit aclaparador! Encara que la frase sigui un tòpic és certa. S’explicava un conte cada mitja hora, hi havia tallers, exposicions, espectacles, estands d’editorials i de llibreters, ... I un obrador, que vaig compartir amb la meva amiga Mònica de MonCake&Cookies i la Sílvia, que va ajudar en el taller de decoració de galetes, un taller promogut per l’Associació però que va organitzar la Mònica.

¡Y la feria ha tenido un éxito extraordinario! Aunque la frase sea un tópico es cierta. Se explicaba un cuento cada media hora, había talleres, exposiciones, espectáculos, stands de editoriales y de libreros, … Y una obrador, que compartí con mi amiga Mónica de MonCake&Cookies y Silvia, que ayudó en el taller de decoración de galletas, un taller promovido por la Associació pero que organizó Mónica.

Les galetes de la Mònica

La meva participació a la fira va venir de la mà de la meva amiga Susana Peix, bibliotecària i escriptora de literatura infantil i juvenil. Ella ha escrit el conte “Saltironets”, dedicat a la Judit. La Susana em va demanar que fes unes galetes inspirades en el conte i després de veure les il·lustracions, de Jordi Sunyer, vaig triar quatre models.

Mi participación en la feria vino de la mano de mi amiga Susana Peix, bibliotecaria y escritora de literatura infantil y juvenil. Ella ha escrito el cuento “Saltironets”, dedicado a Judit. Susana me pidió que hiciese unas galletas inspiradas en el cuento y después de ver las ilustraciones, de Jordi Sunyer, elegí cuatro modelos.

Amb la Susana Peix

La Saltironets era una nena que somiava regalar els seus contes a la Lluna. Li agradava endinsar-se en els llibres d’aventures.

Saltironets era una niña que soñaba con regalar sus cuentos a la Luna. Le gustaba sumergirse en los libros de aventuras.



Sempre estava pendent de les lletres que queien dels llibres, per poder crear paraules noves pels seus contes.

Siempre estaba pendiente de las letras que se caían de los libros, para poder crear palabra nuevas para sus cuentos.



Tot saltant d’un núvol a l’altre, arribà a casa de la Lluna.     

Saltando de una nube a otra, llegó a la casa de la Luna.



La Saltironets volia regalar els seus contes a la Lluna i es va queda a viure amb ella per explicar-li un cada nit abans d’anar a dormir.

Saltironets quería regalar sus cuentos a la Luna y se quedó a vivir con ella para explicarle uno cada noche antes de ir a dormir.



I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest “post” s’ha acabat.

Y colorín colorado, este “post” se ha acabado.

dimarts, 30 d’abril del 2013

EXPLOSIÓ DE PRIMAVERA



Ja us he dit moltes vegades, fins a fer-me avorrida, que m’agrada fer dolços, però també hi ha una cosa que m’agrada molt i és l’anomenat scrap. Però resistiré la temptació, ho he de fer. Si no ho faig sé que acabaré omplint la casa de cartolines, troquels i tisores, i com que ja la tinc plena de talladors, fondant i glassa, potser hauré de sortir de casa per què m’hi càpiga tot.

Ya os he dicho muchas veces, hasta el aburrimiento, que me gusta hacer dulces, pero también hay una cosa que me gusta mucho y es el llamado scrap. Pero resistiré la tentación, debo hacerlo. Si no lo hago sé que acabaré llenando la casa de cartulinas, troqueles y tijeras, y como ya la tengo llena de cortadores, fondant y glasa, a lo mejor me tengo que salir de casa para que me quepa todo.

 
 
També us he parlat alguna vegada del bloc Les floretes, que són quatre noies, bones amigues meves, que fan coses fantàstiques amb un troquel, un full i cola. Amb l’Eva ja vaig fer el calendarid’advent per Nadal i ara hem tornat a treballar juntes.

También os he hablado alguna vez del bloc Les floretes, que son cuatro chicas, buenas amigas mías, que hacen cosas fantásticas con un troquel, una hoja y cola. Con Eva ya hice el calendario de adviento para Navidad y ahora hemos vuelto a trabajar juntas.





Sempre l’enredo! Ella està molt liada, però jo m’entesto en fer coses juntes, especialment perquè penso que la rebosteria creativa i el scrap tenen moltes coses en comú. I una bona mostra és el que us porto avui: una exploding box farcida de galetes.

¡Siempre la enredo! Ella está muy liada, pero yo me encabezono en haces cosas juntas, especialmente porque pienso que la repostería creativa y el scrap tienen muchas cosas en común. Y una buena muestra es lo que os traigo hoy: una exploding box rellena de galleta.



L’exploding box és una capsa que a l’obrir-la “explota”. Bé, en realitat s’obre i surten coses de dins, com aquella típica que surt un pallasso enganxat a una molla. En la d’avui no surt res, però perquè les galetes no tenen cames, encara.

El exploding box es una caja que al abrirla “explota”. Bueno, en realidad se abre y salen cosas de dentro, como aquella típica que sale un payaso enganchado en un muelle. En la de hoy no sale nada, pero porque las galletas no tienen piernas, todavía.



Entre les dues vam triar el paper que més ens agradava i, aleshores, l’Eva va fer l’exploding (millor visiteu el seu bloc per veure com) i jo unes galetes inspirades en les flors del paper. I aquestes galetes van dintre d’una capseta que hi ha dins de l’exploding. Són galetes de mantega decorades amb glassa i fent servir la tècnica “wet on wet”, és a dir, treballar amb la glassa humida, abans que s’assequi.

Entre las dos escogimos el papel que más nos gustaba y así Eva hizo el exploding (mejor visitáis su blog para ver cómo) y yo unas galletas inspiradas en las flores del papel. Y estas galletas van dentro de una cajita que hay dentro del exploding. Son galletas de mantequilla decoradas con glasa y utilizando la técnica “wet on wet”, o lo que es lo mismo, trabajar con la glasa húmeda, antes de que se seque.



L’exploding amb les galetes l’he regalat a la Cristina, la meva jove (en realitat és la jove del meu home, però, per a mi, també ho és meva) que avui és el seu aniversari i que li agraden molt les galetes decorades amb glassa. Per això a dins de l’exploding hi ha un pastís. I un cotxet de bebè perquè està embarassada.

El exploding con las galletas se lo he regalado a Cristina, mi nuera (en realidad es la nuera de mi marido, pero, para mí, también es mía) que hoy es su cumpleaños y que le gustan mucho las galletas decoradas con glasa. Por eso dentro del exploding hay una tarta. Y un cochecito de bebé porque está embarazada.




M’agrada molt com ha quedat! I a la Cristina també!

¡Me gusta mucho cómo ha quedado!¡Y a Cristina también!

dimarts, 23 d’abril del 2013

SANT JORDI, UN DIA MOLT ESPECIAL




Avui fa un any que vaig començar amb el bloc. Vaig anar a sopar amb dues amigues amb les quals havia treballat i que comparteixen amb mi la virtut de ser llamineres, i vaig portar postres, és clar: cupcakes de xocolata amb buttercream de maduixa i cupcakes de vainilla amb buttercream de Nutella.

Hoy hace un año que empecé el blog. Fui a cenar con dos amigas con las que había trabajado y que comparten la virtud de ser golosas, y llevé postres, claro: cupcakes de chocolate con buttercream de fresa y cupcakes de vainilla con buttercream de Nutella.



Després d’assaborir els cupcakes, els vaig ensenyar fotos de les coses que feia i va ser aleshores quan em van suggerir que fes un bloc i així tothom podria veure els meus dolços. No ho tenia gaire clar, però finalment, després de pensar molt el disseny,  el dia de Sant Jordi de l’any passat vaig començar.

Después de saborear los cupcakes, les enseñé fotos de las cosas que hacía y fue entonces cuando me sugirieron que hiciera un blog y así todos podrían ver mis dulces. No lo tenía demasiado claro, pero finalmente, después de pensar mucho el diseño, el día de Sant Jordi del año pasado empecé.



Em va fer il·lusió començar en un dia tan simbòlic, però no vaig tenir temps de preparar res especial per l’estrena, així que la primera entrada la vaig dedicar al meu fill, amb el pastís i les galetes que li havia fet pel seu aniversari. Bon començament, no?

Me hizo ilusión empezar en un día tan simbólico, pero no tuve tiempo de preparar algo especial para el estreno, así que la primera entrada la dediqué a mi hijo, con el pastel y las galletas que le hice para su cumpleaños. Buen principio, ¿no?



Amb el temps he anat canviant detalls en el bloc. En un principi era bàsicament una recol·lecció de fotos, fins que em va resultar una mica avorrit. I vaig començar a explicar coses, relacionades amb els dolços que presento o bé sobre coses que he viscut.

Con el tiempo he ido cambiando detalles en el blog. En un principio era básicamente una recolección de fotos, hasta que me resultó aburrido. Y empecé a explicar cosas, relacionadas con los dulces que presento o sobre vivencias mías.



Ara el següent repte és millorar les fotografies. De veritat que ho intento, però el meu equip és bastant senzill, fins que els reis no em portin un de millor.

Ahora el siguiente reto es mejorar las fotografías. De verdad que lo intento, pero mi equipo es muy sencillo, hasta que los reyes me traigan uno mejor.



El balanç d’aquest any és molt positiu. He fet molts pastissos (pels amics i la família), moltes galetes (i més idees que tinc al calaix) i alguns cupcakes. Cada dia superant nous reptes rebosters i bloguers. I, per sobre de tot, coneixent gent fantàstica que gaudeix tant com jo de la rebosteria. Què més puc demanar?

El balance de este año es muy positivo. He hecho muchos pasteles (para los amigos y la familia), muchas galletas (y más ideas que tengo en el cajón) y algunos cupcakes. Cada día superando nuevos retos reposteros y blogueros. Y, por encima de todo, conociendo gente fantástica que disfruta tanto como yo de la repostería. ¿Qué más puedo pedir?



I aquest any sí he fet galetes especials per Sant Jordi. D’una banda, les galetes per a un taller familiar de decoració de galetes amb fondant. Per això el disseny està pensat per què sigui fàcil per a nens a partir de 5 anys, però no massa per què no s’avorreixin els adults.

Y este año sí que he hecho galletas especiales para Sant Jordi. Por un lado, las galletas para un taller familiar de decoración de galletas con fondant. Por eso el diseño está pensado para que sea fácil para niños a partir de 5 años, pero no tanto como para que los adultos se aburran.



D’una altra banda he acomplert un somni. M’encanten les galetes o els pastissos pintats. Em fascinen! Per això he fet un taller de galetes pintades amb Mensaje en una galleta i Viva la tarta, un taller on he aprés moltíssim. Tant, que m’he atrevit a pintar unes roses sobre galetes de glassa. No estan perfectes, però estic contenta amb el resultat. Això sí, les properes galetes pintades no seran tan difícils.

Por otro lado he cumplido un sueño. Me encantan las galletas o las tartas pintadas. ¡Me fascinan! Por eso he hecho un taller de galletas pintadas con Mensaje en una galleta y Viva la tarta, un taller donde he aprendido muchísimo. Tanto, que me he atrevido a pintar unas rosas sobre galletas de glasa. No están perfectas, pero estoy contenta con el resultado. Eso sí, las próximas galletas pintadas no serán tan difíciles.



Ens continuarem veient per aquí!

¡Nos seguiremos viendo por aquí!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...