diumenge, 17 de juny del 2012

DIADA DE L'ESPORT


Aquest cap de setmana s’ha celebrat la festa de les seccions de l’AMPA, cultural i esportiva, de l’escola del meu fill. Ell està a l’equip de bàsquet de pre-infantil masculí i aquest any han format un bon equip, capitanejat pel Bernat, però sobretot, són un immillorable grup d’amics.


A principi de curs les derrotes sovintejaven, però amb el decurs dels mesos han millorat de tal manera que ara són les victòries les que predominen, tot i que són un equip curt i que a mitja temporada va perdre un jugador per un braç trencat.


I els pares també hem fet una bona pinya i ens hem divertit molt anant pels diferents estadis de la província i suportant el fred, la calor o la pluja.


Per tot això, perquè m’agrada regalar el paladar de qui em rodeja, i també, cal confessar, perquè uns adolescents de 12 i 13 anys són les boques més agraïdes davant un pastisset, de tant en tant els hi he portat alguns cupcakes, cake pops o galetes.


Com que la Diada de l’Esport ha estat el darrer partit de la temporada, hem fet una cloenda ben dolça i els he preparat cupcakes del monstre de les galetes i galetes decorades com a pilotes de bàsquet i com l’escut de l’escola.


Els cupcakes del monstre de les galetes són un clàssic dels cupcakes. Són molt divertits i ofereixen moltes possibilitats, perquè es poden fer del gust que més t’agradi. Jo els vaig fer de vainilla i a la buttercream també hi vaig posar essència de vainilla. Com em va dir una nena, quina bona olor que feien!!


Les galetes, en principi les anava a fer totes de pilotes de bàsquet, però vaig intentar fer una amb l’escut de l’escola i em va agradar el resultat. L’escut real és en colors, però en les samarretes dels diferents equips esportius de l’escola és en negre sobre fons groc.


Les pilotes de bàsquet també són amb fondant decorat amb glassa negra.


I ara a esperar la propera temporada, que desitgem que sigui millor que aquesta. Endavant, franciscans!!


dijous, 14 de juny del 2012

CLUB DE LECTURE EN FRANÇAIS JOM


A la meva ciutat hi ha dues biblioteques, l’Armand Cardona Torrandell (un pintor local) i la Joan Oliva Milà (bibliotecari i fundador d’una impremta). Durant 18 mesos vaig estar treballant a la Cardona i la veritat és que ho vaig gaudir molt, no només per la feina que era molt enriquidora, sinó també pels fantàstics companys que vaig tenir i que van ser els primers “tastadors” de les meves aventures rebosteres.
Per això m’ha fet tanta il·lusió fer aquest encàrrec.

       
A les dues biblioteques hi ha diferents clubs de lectura que, per aquells que no ho sàpiguen, són un grup de persones que es reuneixen un cop al mes per comentar la lectura proposada. I a la Joan Oliva hi ha un club de francès.


El “Club de lecture en français” de la biblioteca Joan Oliva comenta les lectures de llibres en francès amb l’objectiu de perdre la por a parlar en francès tot conversant amb els participants.


El darrer dia de trobada d’aquesta temporada, la responsable del club, l’Esther, va voler oferir a tots els participants una cosa especial i per això em va encarregar aquestes galetes. Només em va demanar que la decoració estigués relacionada amb la bandera francesa i els llibres. Però jo vaig afegir la torre Eiffel i l’arc de triomf de Paris: és que hi ha res més francès?


Pel que fa als llibres, vaig esbrinar quins havien llegit aquesta temporada i vaig escriure un títol en cada galeta. Això, potser, és el que més l’hi ha agradat a l’Esther.


I tot amb els colors de la bandera francesa: blau, blanc i vermell.

El dia de la celebració no estava tot el grup, però aquells que si hi eren sembla ser que van adelitar-se amb les galetes. O al menys això transmet la foto, no creieu?

Merci beaucoup, Esther, pour cette opportunité !!! Merci, club de lecture en français  pour l’acceptation de mes cookies!!! Et bon profit !!!

diumenge, 10 de juny del 2012

HAN BATEJAT LA LAIA


Finalment he pogut fer unes galetes de bebè de nena, per regalar a la Montse i el Miquel Angel, els pares de la Laia, el dia del seu bateig.


I finalment he fet unes galetes amb el set de bebè de Wilton amb rosa i blanc. M’agrada molt aquesta combinació de colors, perquè fa net, veritat?


Però aquesta vegada he afegit dues galetes més: un pitet fet amb un tallador rodó i decorat amb fondant blanc, al qual he afegit uns puntets amb glassa i una floreta, en la línia de tot el conjunt; i un cor, decorat amb glassa i la mateixa floreta en fondant de totes les altres galetes.


Aquesta floreta de fondant ha estat la “font d’inspiració” de tot el conjunt. Tenia clar que el volia fer en rosa i blanc, això si, però quan vaig anar a comprar la cinta per a les bossetes i vaig trobar aquesta (rosa amb unes flors blanques i petites fulles verdes), ho vaig tenir clar.


El bateig ha estat una trobada familiar molt entretinguda. I tots hem gaudit d’una nena tan bona i tan maca com la Laia.

dilluns, 4 de juny del 2012

MACARONS!!!


Finalment m’he decidit a fer macarons. I m’han sortit genials!! Estic molt feliç!
Feia temps que buscava i m’interessava per com es feien, però em feia molt de respecte perquè tothom deia que era difícil agafar-li el punt. En uns llocs parlaven de deixar envellir les clares d’ou, però això no em feia massa gràcia: si sempre hem de tenir cura amb la conservació dels ous, inclús dins de la nevera, com podem deixar unes clares durant 48 hores esperant no sé què? No ho veia clar.

Però la meravellosa Alma del blog Objetivo: cupcake perfecto va publicar una entrada amb els seus macarons, amb clares pasteuritzades,  i assegurant que no eren tan difícils, i em vaig animar, sobretot perquè deia que no calia fer res especial amb les clares.
Et, voilà!


La recepta és senzilla, però té uns quants moments crítics, com quan barregem la farina d’ametlla amb el sucre glas; o quan fem la merenga; o quan afegim l’ametlla i el sucre a la merenga; o controlar bé el temps de repòs; o els minuts que ha d’estar dins del forn;... o quan estan fets i hem de mirar de no menjar-nos-els tots d’una sentada.


La veritat és que són una delícia pel paladar i per la vista, amb tots els colors i combinacions de colors que poden presentar,  així com la combinació de sabors. Realment, són un camp molt obert i molt creatiu.
Aquests els he fet de llimona i de xocolata.

Els de llimona estan farcits de lemon curd i he tenyit la massa amb el colorant melon de Sugarflair. Els de xocolata estan farcits amb una ganache de xocolata negra i no necessiten colorant perquè la massa està feta amb cacau.

Boníssims!!!

divendres, 1 de juny del 2012

GERBERES I PAPALLONES


La meva família és molt llaminera. I no hi podem fer res.
En les trobades familiars no hi falten mai els dolços: un pastís, un gelat, una coca, una mousse,... I normalment hi ha varietat per triar. Si la trobada és a l’hora de berenar tampoc no hi falten les xocolates, les orxates, ... Sempre dolços. I ningú sap dir que no.


Aquest cap de setmana hem tingut una gran trobada familiar: ha vingut la tieta de França amb fills, nets i besnét. Juntament amb la família d’aquí, érem un total de 38 persones, comptant adults i nens i nenes entre els tretze anys i els sis mesos. I pel dinar de diumenge vaig fer un pastís.


Va ser la oportunitat perfecte per fer el meu primer pastís de dos pisos. I per estrenar els meus nous talladors de gerberes i de papallones.


Com que ja comença l'estiu, venen de gust colors alegres i vius. Bé, de fet a mi sempre em venen de gust, aquests colors, però ara més. Per això he utilitzat dos tons de lila i dos de verd per les gerberes, i dos grocs per fer les papallones. Sobre un fons blanc, que dona lluminositat.


Evidentment el pastís, per tanta gent, havia de ser de dos pisos. La base era una genovès de cacau farcit de ganache de xocolata blanca, i el pis superior era un pa de pessic de galetes maria amb una ganache de xocolata amb llet.


La ganache és una crema que es fa amb nata per muntar i xocolata (jo la faig a parts iguals). Posem la nata a escalfar al foc i, quan comencen a sortir les primeres bombolles, la traiem del foc i afegim ràpidament la xocolata prèviament tallada a trossos. Remenem fins que es desfà i la deixem reposar com a mínim un parell d’hores.


A mi també m’agrada deixar-la a la nevera quan ja està freda i fer-la servir a l’endemà. Amb la batedora es munta i queda una mousse perfecta per fer servir amb la mànega de pastisseria. Però també es pot fer servir sense muntar.


I no en sobra mai, perquè amb l’ajuda d’una espàtula de silicona (que ho escura millor que una cullera) tot va a parar a la panxa d’algú. O als “mitxelins”.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...