LA NISSAGA CREPUSCULO

 

Aquesta setmana s’estrena la darrera entrega de les pel·lícules de l’anomenada nissaga Crepúsculo. L’Amparo és una gran admiradora de la nissaga i va voler aquestes galetes per portar-les a una festa de Halloween, juntament amb unes de halloween que ja vaig publicar aquí.

He vist aquestes pel·lícules malgrat que no m’agrada especialment aquest gènere. Ni els vampirs, ni els homes llops, ni tot aquests personatges paranormals m’atrauen, però sóc conscient que Crepúsculo s’ha imposat d’una manera que ha fet que es posin de moda els vampirs.

 

Per si algú no ho sap, les novel·les van ser escrites per Stephenie Meyer, adreçades al públic adolescent. La primera de la nissaga, “Crepùsuclo”, va ser adaptada al cinema amb un baix pressupost i no va ser massa ben rebuda per la crítica, però ha obtingut un gran nombre de premis i nominacions.

 

 

Crear aquestes galetes va ser una mica de problema perquè no hi ha massa coses que identifiquin la nissaga, com no sigui les portades dels llibres i la cal·ligrafia dels seus títols.

 

 

En aquest cas també vaig incloure la boca d’un vampir perquè l’Amparo és més de l’Eward que no pas d’homes llop. I cal dir que les galetes li van agradar molt.

GALETES PER LA ROSA

 

Les floretes és un blog de scrap que porten quatre noies. Van començar amb els papers i les cartolines una mica per casualitat, però poc a poc van anar fent més coses, fins que van crear el blog per exposar els seus treballs. Podeu visitar el blog aquí i veureu quines coses més maques que fan.

La Rosa és una de “les floretes” i ha fet anys aquesta setmana. Les quatre  companyes de blog es van reunir per celebrar-ho i li han preparat alguns regals. Un d’aquests regals són unes galetes personalitzades que representen diferents aspectes de la seva personalitat.

Una de les galetes havia de portar el seu nom i la cosa era obvia: les lletres les he fet com les del títol del seu blog, taronja sobreposat al groc.

 

 

Una de les coses més importants per a la Rosa són les seves filles. Té dues nenes xineses i això també s’havia de reflectir a les galetes.

 

 

La resta de les galetes estan dedicades a les seves aficions i gustos. De primer, dir que li agrada molt la muntanya i els bolets.

 

 

Les seves aficions comencen per la música, cosa que també ha inculcat a les seves filles.

 

 

L’scrap i el blog ocupen molt d’espai al temps lliure de la Rosa. Com el blog es diu Les floretes, a la capçalera van fer una flor cadascuna, i he fet una versió adaptada de la seva en una de les galetes.

 

 

I no només és bona a l’scrap, sinó que també dedica hores al patchwork.

 

 

Els colors amb els que he treballat he intentat que siguin els mateixos que a ella li agraden, amb els què més treballa. I m’ha dit un ocellet, o una floreta en realitat, que li han agradat i sorprès molt.

Per molts anys, Rosa!!!

PASTÍS DE LA MINNIE

 

L’Arlet només té dos anyets però té molt clar que li encanta la Minnie, la vegi allà on la vegi. Per això el tema del pastís no va presentar cap dubte a la seva mare, però a mi...

 

 

Com que el pastís només era per a sis persones no podia dibuixar la cara de la rateta i prou perquè no es veuria, de tan petita. Per tant, l’havia de modelar si o si.

 

 

I us heu fixat mai com és la cara de la Minnie? Doncs no només té un nas particular, sinó que també té marcades les galtes, la qual cosa complica molt el seu modelatge. Però m’hi vaig enfrontar i vaig vèncer!

 

 

La resta del pastís era evident que havia de ser rosa amb topets blancs, com el vestit, i rematat tot amb un llaç semblant al que llueix la Minnie a l’esquena.

 

 

A la fi m’ha quedat una figureta bastant “resultona” i simpàtica, que és del que es tractava. I a l’Arlet i a la seva família els va agradar molt, que és el més important.

 

 

Gràcies per confiar en mi, Sandra. I per molts anys, Arlet!!!

FESTA DE HALLOWEEN

 

Aquest ha estat el primer Halloween de Monsucre i ha estat interessant. Senzill i bàsic, però estic satisfeta del resultat, tenint en compte que la festa no m’agrada gaire.

Aquestes galetes les he decorat amb fondant i he triat els models més coneguts de tota la iconografia de Halloween, una festa d’origen celta. Per cert, que he descobert què significa Halloween: és la contracció de “All Hallows’ Even”, que vol dir, Vigília de Tots Sants.

Jack Skellington (o Skeleton “pels amics”) és el rei carbassa del poble de Halloween, on es prepara cada any el Halloween per al món mortal. I és el protagonista de la pel·lícula d’animació “Malson abans de Nadal”, de Tim Burton. Una magnífica cinta que un recomano.

 

 

Les carabasses són un fruit típic de la tardor i també formen part de la tradició de Halloween per culpa de la història de Jack O’Lantern, condemnat a viure pels camins entre el cel i l’infern només amb un nap buit amb un carbó encès per il·luminar el camí. Per això s’utilitzaven naps, i més tard carabasses que són més grans i més fàcils de tallar, per enllumenar el camí als difunts a Halloween. Però la meva carabassa no fa mala cara

 

 

Segons la tradició cristiana, la vigília de Tots Sants és la nit de difunts, per això no poden faltar els fantasmes i les làpides d’un tenebrós cementiri.

 

 

En la festa de Halloween tothom es disfressa i sobre tot de personatges malèfics o monstres, especialment de bruixes o vampirs, els més recurrents. Estic especialment contenta de la meva bruixa, una simpàtica pel-roja.

 

 

Els vampirs, en canvi, no m’agraden gaire. Els ratpenats són lletjos, negres i em fan esgarrifança.

 

 

El cinema de terror ha fet incorporar altres personatges al món de Halloween, especialment els zombis. Però fan tan de fàstic que aquí només hi ha un ull, ja n’hi ha prou.

 

 

I el que no m’agrada gens és que també les mòmies es considerin uns monstres. Sóc una gran amant de l’antic món egipci, de la seva història i del seu art, i veure com les mòmies, venerades pels arqueòlegs i pels egiptòlegs, es desfan i espanten al cinema, em sap molt de greu.

 

 

En fi, ja veieu que no m’agrada gairebé res de Halloween. I direu, doncs per què li dediques temps? Està clar, perquè les galetes estan boníssimes i qualsevol excusa és bona per menjar un dolç.

Bon profit!!!

EL POCOYO DE L'HUGO

 

La Rocio, la mare de l’Hugo, tenia molt clar que malgrat que li agraden molt els pastissos de bebè, volia que el primer pastís de l’Hugo fos d’en Pocoyo.

 

 

El Pocoyo i el número 1 estan sobre una base de fondant feta expressament per què es pugui treure del pastís i guardar-ho de record. El primer aniversari sempre és el més emocionant.

 

 

Tot el voltant del pastís està ple de globus de la festa i dels millors amics d’en Pocoyo.

 

 

I el pastís per dintre és bastant bàsic, perquè a la festa hi havia altres nens petits i ja sabeu que els infants els agraden les coses senzilles: un pa de pessic de vainilla farcit de crema de xocolata.

 

 

Moltes felicitats, Hugo!!!