dijous, 14 de febrer del 2013

JA ÉS PRIMAVERA! BÉ....., GAIREBÉ


 
Ja s’ha acabat el carnaval i comença la quaresma. Això vol dir que també s’acosta la primavera.

Aquest hivern he descobert una tècnica fantàstica que m’ha captivat: la massa acolorida. I l’he descobert de la mà de la Míriam i l’Estíbaliz, les noies del bloc Mensaje en una galleta.

Ya se ha acabado el carnaval y empieza la cuaresma. Esto quiere decir que también se acerca la primavera.

Este invierno he descubierto una técnica fantástica que me ha cautivado: la masa coloreada. Y la he descubierto de la mano de Míriam y Estíbaliz, las chicas del blog Mensaje en una galleta.
 
 
Em vaig apuntar al seu taller de decoració de galetes amb glassa perquè era online i vaig pensar que era la millor manera de resoldre els meus dubtes, és a dir, tenint accés directe a les monitores quan JO faig les galetes a CASA. Creia que anar a fer una classe de 4 o 5 hores no em donaria temps de plantejar-me gaires coses, que sempre es plantegen quan estàs a casa a soles amb el teu estimat, o no, forn.
Me apunté a su taller de decoración de galletas con glasa porque era online y pensé que era la menor manera de resolver mis dudas, es decir, teniendo acceso a las monitoras cuando YO hago las galletas en CASA. Creía que hacer una clase de 4 o 5 horas no me daría tiempo para plantearme demasiadas cosas, que siempre se plantean cuando estás en casa a solas con tu querido, o no, horno.
 
 
L’altra raó per a fer el taller era “dominar” la tècnica de la glassa. La majoria de les galetes que havia fet fins el moment eren amb fondant perquè les poques que havia fet amb glassa no m’agradava gaire el resultat, ni tècnicament i ni estèticament.
La otra razón para hacer el taller era “dominar” la técnica de la glasa. La mayoría de las galletas que había hecho hasta ese momento eran con fondant porque las pocas que hice con glasa no me gustaba el resultado, ni técnica ni estéticamente.
 
 
I la vaig encertar de ple! Des de el primer dia vaig adonar-me que rebria molt més del que esperava. A part de la teoria, molt ben explicada i ampliada amb vídeos i d’altres, el millor ha estat el contacte constant amb les monitores i amb les altres companyes a través d’un fòrum on plantejar qualsevol qüestió, contestada a les poques hores i amb exactitud.
Ara no sóc ni molt menys una experta en galetes de glassa (sempre s’ha de practicar i practicar), però les meves creacions han millorat considerablement, com podeu veure aquí i aquí.
¡Y la acerté de lleno! Desde el primer día advertí que recibiría mucho más de lo que esperaba. Aparte de la teoría, muy bien explicada y ampliada con videos y demás, lo mejor ha sido el contacto constante con las monitoras y con las otras compañeras a través de un foro para plantear cualquier cuestión, contestada a las pocas horas y con exactitud.
Ahora no soy ni mucho menos una experta en galleras de glasa (siempre hay que practicar y practicar), pero mis creaciones han mejorado considerablemente, como podéis ver aquí y aquí.
 
 
La darrera part del taller incloïa la tècnica de la massa acolorida. Aquest tipus de galetes ja les havia vist al bloc de Mensaje en una galleta, però no m’havien atret especialment, per no dir gens. Però quan les vaig fer vaig descobrir tot un món nou!
La última parte del taller incluía la técnica de la masa coloreada. Este tipo de galletas ya las había visto en el bloc de Mensaje en una galleta, pero no me habían atraído especialmente, por no decir nada. ¡Pero cuando las hice, descubrí todo un mundo nuevo!
 
 
Aquestes que us porto avui no són les primeres que vaig crear, que eren uns pollets molt monos, però que em van quedar una mica crus.  Vaig intentar reflectir un prat a la primavera, amb herba, papallones i floretes. I tot és galeta, ni fondant ni glassa.
Estas que os traigo hoy no son las primeras que creé, que eran unos pollitos muy monos, pero que me quedaron un poco crudos. Intenté reflejar un prado en primavera, con hierba, mariposas y florecillas. Y todo es galleta, ni fondant ni glasa.
 
 
¡Gracias Miriam i Estíbaliz per abrirme las puertas a todo un mundo nuevo!

dissabte, 9 de febrer del 2013

SANT VALENTÍ


 
Celebrar Sant Valentí o no celebrar Sant Valentí? Aquesta és la qüestió. Personalment, no el celebro, però sabeu que sempre trobo excuses per a fer dolços.

[cast.] ¿Celebrar San Valentín o no celebrar San Valentín? Esa es la cuestión. Personalmente, no lo celebro, pero sabéis que siempre encuentro excusas para hacer dulces.
 
 
Sembla ser que Sant Valentí va ser un sacerdot que van martiritzar i executar el 14 de febrer de l’any 270. L’emperador Claudi II el va enviar a la presó perquè  celebrava casaments en secret dels enamorats, després que fossin prohibits per la creença de l’emperador que els solters sense família eren millor soldats, perquè no tenien cap lligam.
[cast.] Parece ser que San Valentín fue un sacerdote que martirizaron y ejecutaron el 14 de febrero del año 270. El emperador Claudio II lo encarceló porque celebraba matrimonios en secreto de los enamorados, después que fueran prohibidos por la creencia del emperador de que los solteros sin familia eran mejores soldados, porque no tenían ligaduras.
 
 
L’origen de la festivitat és plenament occidental: es va originar a l’Europa germànica i d’allà va passar als Estats Units, i des d’aquí a gran part del món. De fet, en l’àmbit anglosaxó és on té més tradició.
[cast.] El origen de la festividad es plenamente occidental: se originó en la Europa germánica i de allí pasó a Estados Unidos, y desde aquí a gran parte del mundo. De hecho, en el ámbito anglosajón es donde tiene más tradición.
 
 
A casa celebrem el dia dels enamorats per Sant Jordi, el 23 d’abril, però hi ha molta gent que ho celebra els dos dies. I d’altres que ho celebren cada dia: per què hem d’esperar a un dia marcat al calendari per uns grans magatzems (sembla ser que van ser els desapareguts Galerias Preciados qui ho van promoure aquí) per dir-li a algú que l’estimes?
[cast.] En casa, celebramos el día de los enamorados por Sant Jordi, el 23 de abril, pero hay mucha gente que lo celebra los dos días. Y otros que lo celebran cada día: ¿por qué tenemos que esperar un día marcado en el calendario por unos grandes almacenes (parece ser que fueron los desaparecidos Galerías Preciados los que lo promovieron aquí) para decirle a alguien que lo quieres?
 
 
I no només als enamorats, a tots aquells que estimem: la parella, els fills, els pares, els germans, els nebots, els néts, ...
[cast.] Y no sólo a los enamorados, a todos los que amamos: la pareja, los hijos, los padres, los hermanos, los sobrinos, los nietos,…
 
 
Si que es maco fer i rebre regals, però que no és bonic que un dia facin les patates fregides tal i com només a tu t’agraden? O que quan vagin a comprar llaminadures també te’n portin algunes? O que pensin en enviar-te fotos dels nens per què vegis com estan? O que ....
[cast.] Sí que es bonito hacer y recibir regalos, pero ¿no es bonito también que un día hagan las patatas fritas tal y como sólo a ti te gustan? ¿O que cuando vayan a comprar golosinas también te traigan algunas? ¿O que se acuerden de enviarte fotos de los niños para que veas cómo están? ¿O que …
 
 
Jo, per si algú no ho sabia, dic “t’estimo” amb els meus dolços.
Yo, por si alguien no lo sabía, digo “te quiero” con mis dulces.

dimecres, 30 de gener del 2013

COMPARSERS: LA PLAÇA ÉS VOSTRA!!!


 
El diumenge de carnaval a Vilanova i la Geltrú, que ja us he comentat vàries vegades que és la meva ciutat, se celebren les comparses, conegudes arreu per la guerra de caramels.

[cast.]El domingo de carnaval en Vilanova i la Geltrú, que ya os dicho varias veces que es mi ciudad, se celebran las comparsas, conocidas por la guerra de caramelos.  

És l’acte central i, potser, el més important del nostre carnaval, una festa que vivim molt intensament, ja des de ben petits.

[cast.]Es el acto central y, quizás, el más importante de nuestro carnaval, una fiesta que vivimos muy intensamente, ya desde pequeños.
 
 
Però això és ara, perquè jo recordo de petita haver anat a la comparsa i prou, no hi havia el gran nombre d’actes que hi ha ara pels infants. El carnaval infantil va començar quan la meva germana era petita i recordo perfectament que el primer any ella i un nen de la nostra escala van anar de Heidi i de Pedro. Semblaven dos ninos! Estaven maquíssims!
[cast.] Pero eso es ahora, porque yo recuerdo de pequeña de ir a la comparsa y ya está, no había el gran número de actos que hay ahora para los niños. El carnaval infantil comenzó cuando mi hermana era pequeña y recuerdo perfectamente que el primer año ella y un niño de la escalera fueron de Heidi y Pedro. ¡Parecían dos muñecos! ¡Estaban guapísimos!
 
 
I el dissabte a la nit era ple de mascarots passejant per la rambla. Quan tenia uns dotze o tretze anys van venir uns cosins de la meva mare de visita i vaig anar a passejar amb ells i els meus pares. Vaig descobrir el carnaval de nit! Hi havia disfresses molt divertides, com uns que anaven d’ambulància amb la llitera amunt i avall, i d’altres molt “picants”; era l’època que encara estava prohibit celebrar el carnaval a molts pobles i ciutats i aquí venien tots els transvestits que després van començar a anar a Sitges.
[cast.] Y el sábado por la noche estaba lleno de máscaras paseando por la rambla. Cuando tenía unos doce o trece años vinieron unos primos de mi madre de visita y fui a pasear con ellos y mis padres. ¡Descubrí el carnaval de noche! Había disfraces muy divertidos, como unos que iban de ambulancia con la camilla arriba y abajo, y otros muy “picantes”; era la época en la que todavía estaba prohibido celebrar el carnaval en muchos pueblos y ciudades y aquí venían los travestis que después empezaron a ir a Sitges.
 
 
Recordo també la primera vegada que vaig anar a la comparsa. El Xevi va ser molt valent, perquè aleshores jo era la nena més alta de la classe, més inclús que els nens. De regal em va portar un nino ple de guixots (uns confits amb punxes tradicionals de Vilanova), vaig perdre el comparser a l’hora d’entrar a la guerra i vaig anar contant tots el cops de caramel que vaig rebre durant tot el matí.
[cast.] Recuerdo también la primera vez que fui a la comparsa. Xevi fue muy valiente porque entonces yo era la niña más alta de la clase, más incluso que los niños. De regalo me trajo un muñeco lleno de “guixots” (unas peladillas con pinchos tradicionales de Vilanova), perdí al comparsero antes de entrar a la guerra y fui contando todos los caramelazos que recibí durante toda la mañana.
 
 
Però el record més entranyable és de la primera vegada que vaig vestir el meu fill de comparser, igual que el seu pare. Fill que, per cert, es va avançar a la data de part que li tocava per no perdre’s el carnaval: va néixer un dijous gras a les 0:07 de la matinada.
[cast.] Pero el recuerdo más entrañable es de la primera vez que vestí a mi hijo de comparsero, igual que su padre. Hijo que, por cierto, se adelantó a la fecha de parto que le tocaba para no perderse el carnaval: nació un jueves lardero a las 0:07 de la madrugada.
 
 
Per tot això i molt és, aquest any he dedicat les galetes de carnaval a les comparses i, especialment, a la guerra. Per aquells que no coneixeu la festa us diré que les dones porten mantons de Manila i uns clavells al cap, tradicionalment un de blanc i un de vermell. Que els homes van carregats amb un munt de caramels ficats en un mocador de farcell lligat i penjat del braç. I que la guerra se celebra a la Plaça de la Vila que té un terra amb un dibuix geomètric molt característic i que acaba totalment cobert de caramels.
[cast.] Por todo esto y más, este año he dedicado las galletas de carnaval a las comparsas y, especialmente, a la guerra. Para aquellos que no conocéis la fiesta os diré que las mujeres llevan mantones de Manila y unos claveles en el pelo, tradicionalmente uno blanco y otro rojo. Que los hombres van cargados con un montón de caramelos dentro de un pañuelo atado y colgado del brazo. Y que la guerra se celebra en la Plaça de la Vila que tiene un suelo con un dibujo geométrico muy característico y que acaba cubierto totalmente por caramelos.
 
 
Ah! I que quan estan tots els comparsers a la plaça preparats, la senyal per començar la guerra és quan des del balcó de l’ajuntament s’avisa: “Comparsers: la plaça és vostra!”
[cast.] ¡Ah! Y que cuando todos los comparseros están en la plaza preparados, la señal para comenzar la guerra es cuando desde el balcón del ayuntamiento se avisa:¡ “Comparseros: la plaza es vuestra!”
Bon Carnaval!!!!
[cast.] ¡¡¡Feliz carnaval!!!

diumenge, 27 de gener del 2013

LA TIETA MARIA FA ANYS

 


La meva tieta Maria (tita Maria, com li diem els nebots, o chacha Maria de vegades) és la germana més gran del meu pare i fa 82 anys. I està “estupenda”!

[cast.] Mi tía María (tita María, como le llamamos los sobrinos, o chacha María a veces) es la hermana mayor de mi padre y cumple 82 años. ¡Y está estupenda!
 
 
La meva tieta és d’aquelles senyores entranyables que van patir molt amb la guerra, la postguerra i després, amb l’emigració. Que han treballat molt tota la vida, fora de casa i amb la família. I que s’han anat sobreposant de tots els entrebancs i males jugades que s’han trobat a la vida. Segur que tots coneixeu alguna d’aquestes tietes.
[cast.] Mi tía es de aquellas señoras entrañables que sufrieron mucho con la guerra, la postguerra y después, con la emigración. Que han trabajado mucho toda la vida, fuera de casa y con la familia. Y que se han ido sobreponiendo a todos los obstáculos y malas jugadas que se han encontrado en la vida. Seguro que todos conocéis a alguna de estas tías.
 
 
Però la meva tieta ha pogut amb tot això i està fantàstica. Ara ja té dos besnéts, la Maria i l’Aleix, que li donen molta vida, i és cuidada i estimada per la seva filla, la seva neta i els seus germans. I els comparteix a tots amb el tiet.
[cast.] Pero mi tía ha podido con todo esto y está fantástica. Ahora ya tiene dos bisnietos, María i Aleix, que le dan mucha vida, y es cuidada y querida por su hija, su nieta y sus hermanos. Y los comparte a todos con el tío.
 
 
Per això aquest pastís l’he fet amb tot el “carinyu”, amb tota la il·lusió i totes les ganes de què li agrada, encara que ja sé, com bé diu la meva cosina, que li agradarà només pel fet de què l’hagi fet jo.
[cast.] Por eso este pastel lo he hecho con todo el cariño, con toda la ilusión y con todas las ganes de que le guste, aunque ya sé, como bien dijo mi prima, que le gustará sólo por haberlo hecho yo.
 
 
¡¡¡Feliz cumpleaños, tita!!!

dijous, 24 de gener del 2013

BUSCA'L BÉ, BUSCA'L BÉ. ON ÉS EN DOLCET?


 
S’acosta el carnaval!!! I això a Vilanova i la Geltrú, on visc, és festa grossa.

[cast. ] ¡Se acerca el carnaval! Y eso en Vilanova i la Geltrú, donde vivo, es fiesta grande.

Al carnaval de Vilanova hi ha actes per a tots els gustos i totes les edats, tothom pot participar i divertir-se. Un dels més multitudinaris i més conegut arreu és el de les comparses del diumenge de carnaval i la guerra de caramels que totes les colles celebren a la Plaça de la Vila.

[cast.] En el carnaval de Vilanova hay actos para todos los gustos y todas las edades, todo el mundo puede participar y divertirse. Uno de los más multitudinarios y más conocido en todas partes es el de las comparses del domingo de carnaval y la guerra de caramelos que todas las entidades celebran en la Plaça de la Vila.
 
 
Però, sens dubte, els que més gaudeixen de la festa són els nens i nenes. I un dels personatges del carnaval infantil de Vilanova és en Dolcet, el caramel que volia anar a la comparsa.
[cast.] Pero, sin duda, los que más disfrutan de la fiesta son los niños y niñas. Y uno de los personajes del carnaval infantil de Vilanova es Dolcet, el caramelo que quería ir a la comparsa.
 
 
Aquest conte el va escriure la Susana Peix, una amiga i ex companya de feina, i també va fer les il·lustracions. És la història d’un caramel, en Dolcet, que frisa per anar a la gran festa dels caramels, les comparses, i l’aventura que viu quan hi aconsegueix anar.
[cast.]Este cuento lo escribió Susana Peix, una amiga y excompañera de Trabajo, que también hizo las ilustraciones. Es la historia de un caramelo, Dolcet, que ansía ir a la gran fiesta de los caramelos, la Comparsa, y la aventura que vive cuando consigue ir.
 
 
Cada any la Susana en pensa alguna d’en Dolcet: penjolls, arracades, una gimcana, un capgròs, la cançó d’en Dolcet, ... Però aquest anys és especial, perquè sortirà una nova edició del conte, amb il·lustracions renovades i el tex millorat. I el dia 2 de febrer s’estrena l’obra de teatre d’en Dolcet.
[cast.]Cada año Susana idea alguna cosa de Dolcet: colgantes, pendientes, una yincana, un cabezudo, la canción de Dolcet,... Pero este año es especial porque saldrá una nueva edición del cuento, con ilustraciones renovadas y el texto mejorado. Y el día 2 de febrero se estrena la obra de teatro de Dolcet.
 
 
Quan vaig estar pensant què podria fer amb motiu del carnaval, el primer van ser unes galetes amb forma de caramel, amb un tallador que havia comprat expressament feia mesos. I aleshores em vaig recordar de la Susana i d’en Dolcet, i vaig provar.
[cast.]Cuando empecé a pensar qué podría hacer con motivo del carnaval, lo primero fueron unes galletas con forma de caramelo, con un cortador que había comprado expresamente hacía meses. Y entonces me acordé de Susana y Dolcet, y probé.
 
 
El resultat és aquest, en Dolcet entremig de caramels sobresortint d’un mocador de fer farcell, el que porten els comparsers.
[cast.]El resultado es éste, Dolcet en medio de caramelos sobresaliendo de una pañuelo como el que llevan los comparseros.
 
 
Però... on és en Dolcet?
On és en Dolcet?
A dalt de la palmera!!!
 
 
 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...